En un racó de la tardor un paper espera ser escrit per un poeta que ha perdut la inspiració. El poeta no té forces. Les paraules caminen a poc a poc. Resignat el paper espera un brill de passió que torni al poeta la improvisació. Lentament, amb una mà que ha perdut el vigor, el poeta escriu sense convicció
Fulles mortes sobre el terra faran créixer noves flors.
Amb elles tornaran els colors.
La llum serà viva.
Els cors cantaran noves cançons.
Fulles mortes sobre el terra, esperances pel futur .
El paper ja viu content i es prepara per l’arribada de més emocions. El poeta segueix cercant més il•lusions.
Cita d’en Svileta de Tessàlia: a la tardor la vida s’amaga, però no desapareix.