GIMNÀSTICA DEL SOMRIURE. EXERCICI 11

La tardor tot o amaga. Els boscos interioritzen els seus colors i els guarden dins la saba. Romanen amagats en l’escalf de la intimitat. Les flors s’encapsulen dins les llavors. Pacients i il•lusionades esperen el crit primaveral per sortir i poder tornar a evocar nous amors. Tots aquets jocs d’amagatotis també passen dintre teu amb els somriures. Estan lànguids i els costa sortir. En aquest moments severs és quan un somriure té més valor. Els seus efluvis fan recordar els colors del bosc i les evocacions d’amor de les flors. Per aconseguir un somriure sols has de lluitar en contra de petites tristors. La victòria és segura, doncs el somriure té la força de l’amor i sempre guanyarà.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: ningú pot aturar el temps. El temps passa i s’emporta totes les miasmes.

Francesc Estival

Feu un comentari