GIMNÀSTICA DEL SOMRIURE. EXERCICI 39

Passejava per la ciutat intentant amagar-me de tot i de tots. Casualment un amic em va descobrir. Estava més angoixat que jo. La pandèmia li havia canviat tots els costums i no sabia com recuperar-los. Em va demanar ajut i jo no sabia que fer. De sobte se’m va acudir una solució. Tots tenim els nostres referents. Són persones que parlen amb un sentit especial i et donen camins. Un dels meus referents és el Sr. Rius. Els dos el vam anar a visitar per trobar-nos amb les seves paraules. El Sr. Rius ens va veure tan angoixats que ens va dir – heu sentit a parlar de la tranquil•litat d’esperit? Tots la tenim dintre i cal cuidar-la com el jardiner cuida el seu jardí -. El meu amic i jo li vam fer cas. Vam començar a plantar bones sensacions en el jardí de la nostre tranquil•litat. De cop i volta el món va canviar, tot era suau, res era pesat i vam tornar a somriure. Va ser el primer costum que vam recuperar. Si estàs en la mateixa situació que nosaltres, esforça’t en buscar bones sensacions i plantar-les en el jardí de la teva vida… paraula del Sr. Rius.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: quan tens un problema que t’angoixa, és bo oblidar l’angoixa. Així sols tindràs un problema.

Francesc Estival

Feu un comentari