A Galícia, tothom sap de qui parles quan et refereixes a “O Porquiño que s’ha guanyat la fama de ser l’ombra protectora de Feijóo.
A Galícia, s’expliquen històries esfereïdores sobre “ O Porquiño” , des de va fer callar tot un poble amb només una mirada, fins que va aconseguir que un adversari polític de Feijóo es perdés per sempre en la boira de la Costa da Morte, la fama – sempre exagerada – diu que els corbs s’aparten quan senten el seu nom.
Feijóo, ambiciós i hàbil, sabia que per saltar de la tranquil·litat de Galícia a la tempestuosa Madrid, necessitaria alguna cosa més que discursos i promeses: necessitava protecció. I qui millor que O Porquiño, el periodista capaç de fer desaparèixer escàndols abans que arribessin a la portada dels diaris, d’intimidar rivals amb només una trucada i de manipular la veritat amb la mateixa destresa amb què un mariner lliga els nusos de la seva barca?
La capital del REINO l no és Galícia: aquí les intrigues són més sofisticades, els periodistes més agressius i els escàndols, més grans. O Porquiño, fidel a Feijóo, el va seguir, disposat a protegir-lo de qualsevol situació “incòmoda”, els seus mètodes, tan efectius a la terra dels seus avantpassats però , van començar a sobtar als madrilenys.
En una roda de premsa, mentre un periodista feia una pregunta comprometedora, O Porquiño va aparèixer de sobte, amb la seva veu greu i la seva presència imponent, i el silenci es va fer a la sala. Els periodistes locals, acostumats a la llibertat i al joc net, van quedar bocabadats davant aquell home que semblava sortir d’una altra època, d’un món on el poder i la por caminaven de la mà.
A poc a poc, la llegenda d’O Porquiño va començar a estendre’s per Madrid. Alguns el veien com un protector fidel, d’altres com una amenaça per a la llibertat de premsa. Però tots sabien una cosa: mentre Feijóo tingués a O Porquiño a la seva ombra, cap escàndol seria prou gran, cap enemic prou valent, i cap veritat prou poderosa per fer-lo caure.
I així, entre la boira gallega i la llum de Madrid, la llegenda d’O Porquiño continua creixent, alimentada per la por, el respecte i l’admiració d’aquells que saben que, a vegades, la millor defensa és una ombra que ho veu tot i no té por de res.
A Galicia, com a arreu del món diuen , a cada porco lle chega o seu San Martiño