Com kintsukurai, el seu significat literal és: reparar amb or.
En aquesta pràctica, nascuda al Japó al segle XV,
s’empren metalls preciosos amb laca o cola.
Són per adobar objectes de ceràmica trencats, i aferrar els trossos.
És respectar la memòria de l’objecte, història i serveis prestats.
El cor també es trenca.
Per una traïció o un desengany.
Es diu també, l’art d’estimar les nostres cicatrius.
Estimar les nostres escletxes, defectes, i imperfeccions. Després del procés, arribar a una imatge més bella de nosaltres mateixos.
Canviar desesperació i tristesa,
per la curació i el creixement, sortint enfortits.
La filosofia wabi-sabi, molt relacionada amb el budisme zen,
porta a valorar l’efímer i a acceptar el què considerem defectuós en nosaltres.
Arribar a la bellesa i la serenitat.
A vegades nosaltres ens fragmenten i hi ha esquerdes al nostre cor.
Enlloc de l’or i cola, precisa’m l’estimació a nosaltres mateixos, l’esperança que som capaços de superar el mal tràngol, i tindre la certesa que podrem,
així, les cicatrius, no seran doloroses.
Un treball intern per arribar a la unitat, acceptant les nostres llums i les nostres ombres, amb molt respecte per la nostra història.