Vicente Navarro Romero ( València , 1888 – Barcelona , 1979 ), va ser l’autor d’ aquesta ‘ Victòria immòbil ‘ que s’exhibeix en el estat en que quedava desprès de l’enderroc del monument situat al centre de la Plaça de la Corona, que Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877- la Garriga, 15 de setembre de 1937 ) aleshores arquitecte municipal, havia planificat.
L’excusa dels morts a la Guerra del Rif ( 1921-9126), va servir per crear-la, i la sedició dels feixistes, contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA – amb la complicitat de la Jerarquia Eclesiàstica, amb l’excepció de l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943)- en va provocar la quasi destrucció.
Que s’ha de fer avui amb aquesta ‘Victoria’ que eleva els ulls al cel en demanda de pietat per als maltractats ciutadans de Catalunya, mancats d’atenció social i sanitària, de justícia, de respecte a la seva llengua, a la seva cultura, als seus drets civils i politics,…. ?.
Em semblava sentir-li demanar en veu baixa, quasi pregant;
Mariano, per compassió
presenta la dimissió.
Ho reiterava en llengua gallega ;
Mariano, compaixón
Dimisión
I, finalment en llengua castellana ;
Mariano, por compasión
presenta la dimisión
Potser només era el vent, però des del fons del cor m’afegia a aquest prec a l’ Altíssim.