Hi havia un home vell que ja no podia caminar. Tanmateix explicava les seves aventures com si fossin certes. Un dia va explicar que acabava de pujar a la muntanya dels mil vents. Els vents bufaven tan fort que no el deixaven arribar al cim. Finalment els va guanyar i va fer el cim. Un altre dia va explicar que acabava de navegar per mil mars. I que llastimosament no va poder navegar pel 1001 perquè havia de tornar a casa per sopar. Tothom escoltava el vell home i gaudia de la seva imaginació. Tanmateix tothom és massa gent i sempre hi ha algú que falta. Un dia un jove descarat li va recriminar les mentides que explicava. El vell es va defendre argumentant que no eren mentides, sinó fantasies. El jove descarat va ser impiadós i el va menysprear. L’home vell va vaticinar – aquets jove, sinó aprèn a somiar, mai pujarà a la muntanya dels mil vents ni navegarà per 1000 mars i viurà una vida avorrida -.
Cita de Svileta de Tessàlia: qui té fantasia camina sense cames i arriba a tot arreu.