Un dia vaig veure a un captaire d’aspecte estrafolari que remenava dins una paperera. De dins va treure una gorra a quadros. Cofoi se la va posar. El seu aspecte va empitjorar, però se’l veia feliç. Vaig pensar – pobre ximplet que és feliç amb tan poc -. Abans de seguir el meu camí vaig acostar-me i li vaig donar una caritat, una moneda de dos euros. Aquella anècdota no em va portar més temps. Anava a una conferència sobre el canvi climàtic. L’havia de donar un professor de la Universitat de Hamburg. Un gran especialista en la matèria que a més estava proposat per Premi Nobel. Ja dins de la sala de conferències un llampec em va il•luminar, era una gorra a quadros. La portava el captaire que li havia donat dos euros. Era el conferenciant. Va fer la conferència amb la gorra a quadros. La ponència va ser genial, magistral i va obrir moltes portes de reflexió. Quan va acabar la conferència va arribar fins a mi i em va donar una caritat, era una moneda de dos euros. Va somriure i se’n va anar.
Cita d’en Svileta de Tessàlia: si un dia trobes a un ximple que és feliç amb una fotesa, respecta’l!!!, perquè ell és feliç. Que sigui ximple sols és la teva opinió.