L’AIGUA NOMÉS CAU DEL CEL.

Com deia l’Ermessenda de Valrà  – i quina raó tenia – que  “l’aigua només cau del cel”.

NO em cridava l’atenció la campanya mediàtica que afirma contràriament que “ l’aigua NO cau del cel “.

Està molt clar que aquí i arreu – els que poden – fan/fem un mal us de l’aigua d’ençà almenys els anys 50 del segle XX.

Ara, tot i que en continua caient del cel, ens manca aigua, les raons més enllà del consum desorbitat – que també – cal buscar-les en un sistema corrupte que distreia els recursos necessaris per mantenir les infraestructures, per destinar-los principalment a “ alliberar” milers de persones de feines “ productives” , tot i creant directament càrrecs polítics, o professionalitzant-los , i un estol quasi infinit de llocs de “ confiança”.

Està clar que no s’han fet les inversions que calia.

Ara tot son promeses, noves dessaladores,  noves estacions de “ recuperació” d’aigües,…

El problema, gravíssim problema, es que NO HI HAN DINERS per a endegar tot el que caldria, i que el sistema NO POT detreure més diners de la Sanitat i dels Serveis Socials, el tema de l’escola duplicada, una per castellano parlants i una per als que volen mantenir la seva llengua, l’aranès, els basc, el gallec, el català,..,  ja queda clar que econòmicament és inviable.

L’aigua només cau del Cel,  i com s’està veient a la mal dita República Francesa, si s’estira massa la corda, s’acaba petant.

S’ha de repensar, tant ràpid com ens sigui possible, aquest modo de viure, que és del tot insostenible.

 

Feu un comentari