En el Parc del Putxet viu un esperit que s’ha fet amic del vent. L’esperit fa servir aquesta amistat com una escombra. Des del seu privilegiat lloc observa com la pol•lució es menja els colors de la ciutat i el gris guanya presència. L’esperit està preocupat perquè té por que li passi el mateix al seu parc. Durant tot el dia l’esperit busca boires, pols, brutícia per indicar al vent on ha de bufar. El vent amb les seves bufades escombra tots els racons fins deixar-los ben nets. Malgrat la contaminació des de l’erola que corona el parc encara es pot contemplar les quatre bandes de Barcelona: mar, muntanya, Besos i Llobregat. L’esperit del parc i el seu amic el vent conserven el tresor de l’aire net, fresc i edificant. Gràcies al seu esforç, per tot el parc pots omplir els pulmons de salut, mentre gaudeixes de la seva bellesa.
Cita d’en Svileta de Tessàlia: sols lluitant contra el què no està bé es pot millorar el món.