En aquell moment el món estava darrera de vels transparent. Malgrat això vaig veure ocells a la riba de la mar cantant la cançó que volia escoltar. Que el teu amor i el meu amor eren el mateix caminar. Que les flors, el seus colors i fragàncies construiran la casa on la nostra relació viuria. En el moment que estic a punt de tocar la teva cara amb la meva mà… bufa!!!… sobtadament un fort timbre va sonar i em va despertar… Els vels s’han dissipat, els ocells no canten, tu estàs lluny de mi i … he de prendre la pastilla que la metgessa em va receptar. Tanmateix dins del meu cafè trobo un núvol que em fa tornar a creure. Gràcies a ell sé que algun dia arribaràs i ompliràs el buit que ha deixat el timbre que t’ha fet volar… odio al meu despertador!
Cita de Svileta de Tessàlia: si se t’escapa un somni, tanca els ulls i torna a somiar.