Havia entrat a Salvament Marítim perquè li agradava el mar, i alhora no volia marxar gaire lluny de casa.
Els primers anys s’ho va passar molt bé, i les accions de salvament eren alhora que escasses, quasi sempre senzilles i exemptes de risc. Costava ascendir.
D’uns anys ençà però, la feina s’havia tornat “ desagradable “ , quasi sempre rebien ordres verbals perquè es traslladessin a una ubicació en la que no hi havia constància de cap sinistre, i que deixessin el lloc on estaven, i des del que sovint sense prismàtics, podien veure desenes de petites embarcacions, que ho tenien tot en contra per arribar a la costa. Els ascensos però, ara eren ràpids, i no exigien estudis universitaris.
La fotografia de l’Aylan Kurdi (Kobane,1 Siria;4 de maig de 2012-Turquía, 2 de setembre de 2015), que feia publica la Nilüfer Demir, la fotògrafa turca, nascuda l’any 1986, va provocar la seva dimissió irrevocable.
Va marxar de la vora del mar, avui és un fidel devot de Sant Antoni de la Sitja.