Es va fer famós entre els amics un vell que sols explicava mentides. Escoltant els seves històries et traslladaves a un món desitjat. Tenia carisma, era màgic, però era mentider. Un dia em vaig atrevir a preguntar-li perquè s’empatollava tant. Ell ho va negar. Va fer veure que s’enfadava i em va explicar una empatollada, va dir – hi havia un jove que sempre deia la veritat. La veritat és incomoda i costa d’acceptar. Aquell jove sempre estava sol. Un dia va mentir i es va convertir en el centre del grup. Aquell dia, el jove, va descobrir que la gent preferia escoltar el que desitja que saber la veritat -. Els contes són contes, però no sempre. Vaig tenir la sensació que, aquell vell, havia dit la veritat. Atès que feia molts anys que no deia una veritat, la va disfressar de conte. Vaig tornar a casa una mica trist, però em va consolar pensar que l’avi empatoll avui no està sol, està rodejat de gent que escolta les seves empatollades.
Cita de Svileta de Tessàlia: sovint la mentida que ens arriba és allò que ens mereixem.