L’INFANT QUE SOMICAVA DE GANA

Les vacances havien acabat. Havia de tornar a la feina. Enfadat aquella nit no podia dormir. Quasi de matinada finalment vaig caure profundament dormit i vaig somiar – estava en un país on l’economia havia fet fallida. Ningú tenia feina. Tothom passava penalitats. En un racó mig amagat hi havia un infant, molt petit, que somicava de gana i aguantava el plor perquè els seus pares no el veiessin patir i s’entristissin més -. De sobta el despertador em va treure del mal son. Era la primera vegada que estava agraït al meu despertador. Vaig llevar-me suat i anguniós. Em vaig dutxar, vestir i vaig sortir per anar a la feina. Pel camí vaig donar gràcies per haver de patir menys que aquell infant que somicava de gana.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: els petits patiments del dia a dia no ens deixen veure els grans patiments que ens estalvien.

Francesc Estival Vilardell

Feu un comentari