“Qui no compren una mirada, tampoc entendrà una llarga explicació “
Lleonard Da Vinci
Llenguatges secrets que cada dia empra’m: El gest, la mirada i el silenci.
Existeixen molts altres llenguatges, cadascun té un sentit diferent dins la natura.
Els animals i els elements els empren.
L’ésser humà-que se’l defineix com animal racional, que tinc els meus dubtes- que n’empri molts, dependrà de la seva sensibilitat per percebre i compartir.
Si es sent natura, tendrà accés a molts més, doncs s’haurà desencorcetat de llastres que ho impedeixen.
El llenguatge de la tendresa, es fonamenta amb la carícia que pot ser feta per: les mans, la mirada, el silenci, les paraules, els gestes…
L’abraçada, en què ambdós que se la donen i tanquen els ulls per assaborir l’instant, sempre m’ha corprès; és una fusió d’energies: ànima es fon amb altra ànima.
De cor a cor.
D’infants, habitualment, som molt més lliures i sense estereotips, a l’hora d’expressar les nostres emocions.
D’adults, i pendents del què diran, crea’m barreres i armadures.
Existeixen llengües, unes més musicals i dolces que les altres.
També existeixen diversos llenguatges en base a la creativitat: música, poesia, pintura, fotografia… no faig la llista completa per no embafar.
Hi ha uns llenguatges universals: el somriure i les llàgrimes.
Lleonard, va encertar plenament, tampoc és estrany ja que la seva sensibilitat era sublim i va deixar un bon llegat.
Josep Bonnín i Segura. Vilafranca de Bonany. 5 d’octubre de 2024