Tinc família a les comarques dels Montsià i de l’Ebre jussà, tots ells, excel·lentíssimes persones.
Recordo que un any anava a visitar als tiets, ell era germà de la mare, i advertia damunt la taula el requeriment d’un banc relatiu al no pagament d’unes lletres de canvi, responien a les meves preguntes amb eufemismes, i jo que els coneixia molt bé, l’endemà anava al Registre de la Propietat de Tortosa, on constatava que hi havia una hipoteca sobre la casa, en l’escriptura deia que es feia “ sense interessos “ i que el pagament es faria mitjançant lletres de canvi.
Em costava esbrinar que els diners s’havien destinat al pagament d’un àpat nupcial, tenien 5 filles i 2 fills, intuïa que l’expressió “ sense interessos “ de l’escriptura amagava una estafa que consistia en que el número de lletres de canvi en circulació duplicava – en els millors dels casos – l’import que els havien deixat.
M’adreçava a la Notaria, i em deien a la finca que el Notari havia marxat “ cames ajudeu-me” , preguntava si havien vingut els “ benemèrits “, i em deien que si, el Notari però, havia marxat perquè la família d’alguna víctima de les seves estafes, va venir per “ fer-li la pell “, no em va saber dir, si havia retornat els diners estafats almenys a aquella família.
Seguia el fil de les lletres de canvi que em portaven fins al Garraf, imagineu-vos una casa “Épatant” en la que em rep una minyona que em diu que el SEÑOR , no em rebrà, li aconsello que li digui al SEÑOR que si torno amb els “ benemèrits “ serà un xic escandalós, em rep el SEÑOR, que resulta ser català, i que em diu que havia invertit en lletres perquè li garantien un benefici del 150%. Li explico que ha de retirar TOTES LES LLETRES PENDENTS, i que ha de signar un escriptura d’aixecament d’hipoteca, i em diu que el seu advocat em trucarà.
L’advocat em truca, i deixem clar, que el preu de de retirar TOTES LES LLETRES PENDENTS , que ens seran lliurades a la Notaria quan signem l’escriptura és a canvi del nostre silenci, acordem que l’escriptura es signarà a Vilafranca del Penedès, per tal d’evitar que la noticia pugui ser de coneixement públic, cosa quasi segura, si ho fèiem un una Notaria del Garraf, on el SEÑOR era molt conegut.
No vaig inscriure l’escriptura al Registre de la Propietat de Tortosa , “ evita l’ocasió i evitaràs el perill”, encara quedaven fills/es per casar.
Els tiets son al cel, el Notari espero que al infern. M’ha semblat doncs, que ja era temps per explicar aquesta història
El sistemes de control de Notaris, Registradors de la Propietat,.., son febles, molt febles, i el Corporativisme és fort, molt fort.