Esponerosa Natura que em regales vida i esculpeixes roques per mostrar-nos la teva força creadora.
M’inunda un sentiment de gratitud,
quan et contemplo,
sense jutjar res i soc capaç
d’un gran acte d’amor cap a tu.
El flaire del bosc, l’olor de terra banyada,
és una percepció tan entranyable i màgica,
que evoca i inspira,
unes paraules tendres d’un follet-poeta i trescador que sap de fades i gnoms.
Una ovella, que no es fa externa, segueix menjant l’herba, que ha fet créixer les darreres pluges.
Sent, que la Divinitat,
es mostra a través del què puc captar i copsar.
Em corprèn aquesta plenitud i unitat que sent dins mi.
Escolt el silenci,
sol trencat pel trinar, d’una possible cadernera que no albiro
Sols, contemplant la bellesa,
arrib a una pau, que me agombola, i
a un estat de serenitat miraculós.
Raigs de sol, travessen els brancams de les alzines conferint un espectacle de llum,
amb els reflexes de les seves fulles,
humides per la rosassa.
El fred i la humitat, s’ensenyoreix de mi,
perquè gosat, port roba d’estiu per la Serra de Tramuntana.
Em resguard dins el cotxe, notant una tebior i contemplo el bosc d’alzines gaudint l’obsequi del seu silenci.