Amb la il•lusió d’un infant he anat a Tossa de Mar. El poble és un punt de trobada del mar i la muntanya i pots gaudir dels dos espectacles. Després de tant confinament, ha sigut com despertar d’un mal son i comprovar que el món encara estava on sempre ha estat. Mentre caminava per aquells indrets he tingut la impressió que “la natura no ens ha trobat a faltar”, potser no vam ser prou gentils amb ella? Tota sola s’ha recuperat i espurneja de vida. Tornar a obrir aquesta porta serà la normalitat, però com hem de tornar? Haurem de canviar d’actituds. No creure que tot és nostre, sinó que nosaltres som una petita part del tot?
Cita d’en Svileta de Tessàlia: el coneixement humà és ínfim davant de la sàvia naturalesa.
Us faig arribar un grapat de fotografies. Vull aconseguir el teu somriure. https://photos.app.goo.gl/yU1WqJW7Wpuiyw8o7
Francesc Estival