TRAIR ALS TEUS PER ASSOLIR LA FAMA IMMORTAL.

Hi ha maneres molt senzilles d’assolir la “ fama “ ,  una de les més antigues sens dubte és la de vendre als teus, recordeu el passatge de l’Anunci de la traïció de Judes?

Un de vosaltres em trairà, un que menja amb mi.

Ells es van posar tristos i li anaven preguntant, l’un rere l’altre:

¿No soc pas jo?

Jesús els respongué:

Un dels Dotze, un que suca amb mi al mateix plat.

El Fill de l’home se’n va, tal com l’Escriptura ha dit d’ell,  però ai de l’home que el traeix! A aquest home, més li valdria no haver nascut.

Jesús és detingut

És el qui jo besaré: deteniu-lo i emporteu-vos-el ben custodiat.

A l’instant se li va acostar i li digué:

Rabí!

I el besà.

Mort de Judes

Aleshores Judes, el qui l’havia traït,  quan veié que l’havien condemnat, es penedí del que havia fet. Va retornar les trenta monedes de plata als grans sacerdots i als notables,   i els digué:

He pecat entregant a la mort sang innocent.

Però ells li contestaren:

I a nosaltres què ens importa? Això és cosa teva.

Ell va llençar les monedes al santuari i sortí. Se’n va anar i es va penjar.

Els grans sacerdots recolliren les monedes tot dient-se:

No és permès de tirar-les al tresor del temple, perquè són preu de sang.

Llavors van prendre l’acord de comprar amb aquells diners el Camp del Terrisser per sepultar-hi els forasters. Per això, fins al dia d’avui aquell camp s’anomena Camp de Sang.  Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies:  Prengueren les trenta monedes, el preu d’aquell que alguns israelites  havien avaluat, i les donaren a canvi del Camp del Terrisser, tal com m’havia ordenat el Senyor.

 

CAMI DE GRATITUD

El què faig per intentar modificar el meu món,  és no lluitar contra res ni amb mi mateix.

He arribat a aquesta conclusió,  després de molts anys de corrua per la vida.

Lluitar contra el què no està en les teves mans modificar-ho,  considero que és un doi, que no ajuda a ningú,  i és un dispendi energètic absurd .

M’estim més aportar la meva pau, harmonia,  concòrdia i empatia.

T’ajuden a prendre les millors decisions aquestes actituds  i no ficar més brutícia,  sinó més amor i comprensió.

Amagar-se d’un mateix,  per no ser prou honest, per encarar-se a les seves pròpies pors, és funcionar com un cranc.

És un escapament flagrant que ens porta a patir més del necessari.

Som qui som.

No me’n penedeix de cap de les vivències que he passat i havia de passar

fins arribar al què som.

No cal renunciar

ni oposar-nos a res del què vivirem en el passat,

ni tan sols condemnar-lo.

Actuarem amb la consciència que disposàvem en aquell moment.

Així de clar.

Del contrari no seríem qui som ara mateix.

Què podríem haver fet les coses d’altres maneres?

Clar que si.

Condicionades a la capacitat que teníem de resolució quan succeïren.

No ens castiguem,  no existeixen les culpabilitats,  això és una creació mental que ens allunya de la nostra pròpia essència.

El què passà, passà.

Ha estona,  vaig emprendre  el camí de la gratitud.

Tot el què he viscut, m’ha servit d’aprenentatge i després aquestes lliçons,  han estat aplicades a la meva vida.

Podria ser la meva definició de maduresa.

He d’agrair tant a la Vida, malgrat a vegades l’hagi sentit una mica dura amb mi,

que per acabar i acomiadar-me, sols se m’ocorre una paraula:

GRÀCIES, GRÀCIES,I GRÀCIES.

Josep Bonnín i Segura . Vilafranca de Bonany . 22 de juliol de 2024

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE CERVELLÓ ABANS DE L’ALÇAMENT DELS MILITARS FEIXISTES ENCAPÇALATS PEL GENERAL FRANCO CONTRA EL GOVERN LEGÍTIM I DEMOCRÀTIC DE LA II REPÚBLICA. CERVELLÓ. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

A Catalunya tenim un tresor d’imatges :

 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/search

 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecag/search

 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecin/search

 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceco/search

 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search

 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany

Mossèn Jaume Oliveras i Brossa (la Garriga, 13 de gener de 1877 – Barcelona, 6 de setembre del 1957) retratava  abans de 1936, una església que l’empresa encarregada de la digitalització no informava – l’arxiu Jaume Oliveras i Brossa és un dels més “ alterats”, i sospitem que la condició de prevere sinó l’arxiu, li salvava la vida – . El feixisme va ser i és una tragèdia per ala humanitat.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceco/id/10022/rec/521

Localitzava l’església, aixecada inicialment sota l’advocació de la Santa Creu, sant Esteve i sant Dalmau, a finals del segle XI  va  ser plena propietat dels Cervelló i aquests en modificaren l’advocació principal, que va passar a ser la de Sant Esteve. A començament del segle XX es va procedir a la seva restauració i el 1922 es va tornar a obrir al culte, ja sota l’advocació de Santa Maria de Cervelló.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/08/de-la-santa-creu-santa-maria-de.html

https://www.todocoleccion.net/fotografia-antigua-gelatinobromuro/ermita-cervello-barcelona-iglesia-c-1955~x50629367

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/09/goigs-santa-maria-de-cervello-cervello.html

El nombre de cervellonins  es mantindrà per sota del miler fins al cens de 1970, on consten  2.338 veïns, que es més que duplicaran en vint anys 5.279, l’any 1990, i que augmentaven fins als 9.469 al tancament de l’exercici 2023.

Farem seguir la publicació a mdc@csuc.cat amb el prec que esmenin la informació.

Caldria una tasca col·lectiva – aquí podria anar bé, l’ús de la intel·ligència artificial –  per revisar i identificar les imatges dels Fons Fotogràfics Catalans.  A nivell particular fem el podem , és a dir, poc.

 Que  Santa Maria de Cervelló  i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels    cervellonins , santquirzencs ,   amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis … , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, exiliats polítics ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

LA GUÀRDIA DEL ROC DE SANT SALVADOR. TURREM NEBULE. TORNEULA. CAPOLAT. EL BERGUEDÀ SOBIRÀ

Suposat Sant Salvador de Mata

El Josep  Camprubí Sensada   i Ramon Marti Castello, en el seu excel·lent  treball, EL MONESTIR CAROLINGI DE SANT SALVADOR DE MATA (L’ESPUNYOLA, BERGUEDÀ)

https://raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/189004/262475

Diuen que al  seu  parer,  l’actual  Roc  de  Sant  Salvador  és  el  lloc  més  idoni  per  l’emplaçament de la guàrdia descrita l’any 899 a la dotalia del monestir.

Cap a mitjan segle X, un cop la frontera és lluny i s’ha consolidat plenament la zona sota domini cerdà, aquesta denominació es transforma en la Torre de les Bromes o de la Boira(Turrem Nebule), l’actual topònim Torneula.

De fet, potser correspon a una torre de planta quadrangular el fragment de mur fet amb obra gruixuda d’opus spicatum que s’observa en una de les estances maldestrament identificades amb el monestir.

 D’altra banda, cal observar també que, a nivell físic, aquest emplaçament correspon a un cingle o penya-segat imponent que, vist des del Baix Berguedà, sembla tot ell com una torre. Seria, en tot cas, vers la fi  de l’època moderna quan s’hi construiria un mas que s’abandonaria en plena època contemporània i que traspassaria el nom a  una  altra  construcció  propera  que  actualment  s’anomena  Torneula,  un  lloc  que  també prospectàrem i que no ens ha proporcionat cap indici medieval

Al cas de Mata, en prospecció arqueològica es comprova que l’edifici fins ara identificat com el monestir, situat al Roc de Sant Salvador, correspon al mas abandonat de Torneula i que , originàriament fou  l’emplaçament d’una guàrdia

Que Sant Salvador i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels capolatencs, berguedans,  barcelonins  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís … , pescadors , pagesos, ramaders ,menors no acompanyats,  exiliats polítics ,. ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

IN MEMORIAM. CAPELLA DE CORREGÓ. LA PORTELLA. EL SEGRIÀ. LLEIDA

la Maria Carme Vidal Torruella, retratava l’any 1982, Capella de Corregó. La Portella. El Segrià. Lleida.

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/85660

Els oratoris, capelles, ermites,  santuaris,  esglésies, basíliques,…, del culte catòlic SEMPRE, SEMPRE, SEMPRE,  estan advocats a alguna sant/a, Marededéu,.., en alguna ocasió trobareu que s’identifica a la Marededéu com a Santa Maria, això és una heretgia, el Concili d’Efes,   va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. «Mare de Déu» (Theotokos)

Esbrinava amb l’ajut del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin)  que la capella s’aixecava al segle XX,  sota l’advocació de Sant Antoni Abat, en substitució d’una anterior, i que avui està dessacralitzada.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/14647

https://relatsencatala.cat/relat/la-capella-de-sant-antoni-abat-de-la-masia-de-corrego-la-portella-el-segria/1071021

És important, MOLT important, deixar  testimoni fefaent de la nostra història,  “qui perd els origen perd la identitat”, el REINO no durarà eternament.

 Que Sant Antoni Abat  , i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  portellans , barcelonins    ,  urgellencs,    gitanos, aragonesos, asturians , ucraïnesos, russos , africans , castellans,   valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, pagesos. ramaders, pescadors,   … ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

LA CONFISCADA CASA DEL DR. RICARD MARTÍ MARTÍ A SANT ANDREU DE LLAVANERES.

Llegia que l’exercit ha retornat l’edifici a l’Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres.

https://www.elmundo.es/loc/famosos/2023/02/04/63dd232cfc6c83ae7c8b45aa.html

https://www.eltriangle.eu/es/2023/03/31/defensa-y-sant-andreu-de-llavaneres-firman-el-acuerdo-para-ceder-en-el-municipio-la-torre-marti/

https://ajllavaneres.cat/document.php?id=19001

La confiscació de bens i la inscripció “ irregular” va ser una pràctica molt comú per part dels sediciosos quan assolien la victòria enfront del govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República,  el que és força inusual és que gràcies a l’arxiver Lluís Albertí Serra, el fet hagi sortir a la llum, i finalment – més val tard, que mai – l’edifici es retorni al seu legítim propietari.

Això succeïa en altres pobles del nostre litoral :

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/02/la-musclera-tamariu-palafrugell.html

No hi ja gaires dades de la casa :

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/45826

Potser ja “ toca”  que a casos com aquest se’ls doni el ressò que es mereixen, oi?.

EL REI QUE ROBAVA CARTERES

Hi havia un Rei que necessitava diners. Els seus Cortesans encarregats de l’administració de les institucions el van pressionar perquè aconseguís més diners del poble. El Rei va demanar les carteres als seus súbdits. Els súbdits es van negar. Els Cortesans és van enfadar i van demanar al Rei que dictés lleis, per aconseguir més diners legalment. El Rei va fer una llei que permetia a les institucions robar la cartera a qui es negues a donar-la. Els Cortesans van robar carteres dins la legalitat. Els súbdits espantats van fugir, uns exiliats, altres emigrats, etc. Aleshores el Rei va entendre que el vertader problema era l’excés de Cortesans i institucions. El Rei va proposar reduir la despesa. Els Cortesans van defenestrar al Rei. I aquell país decapitat, ple d’institucions i sense poble va desaparèixer.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: cap rei li té por al poble. Tots els reis li tenen por als seus Cortesans.

Francesc Estival Vilardell

FEIXISME: ATROFIA DELS SENTIMENTS

“La envidia es mil veces más terrible que el hambre porqué es hambre espiritual “

Miguel de Unamuno Jugo

 

El feixisme,  és tan envejós de la democràcia, que vol destruir-la, perquè ningú la pugui gaudir.

Actituds de política de dretes, han deixat que energúmens amb el discurs de l’odi i la destrucció,  ocupessin càrrecs importantíssims dins  institucions democràtiques.

Ara hi ha un President del Parlament que el seu objectiu és soscavar i destruir la democràcia i crear enfrontaments entre els ciutadans.

El conte del llop,  vindria com anell al dit.

El feixisme mai ha estat una opció política,  és la barbàrie manifesta.

Sembra el seu discurs en persones incultes per despertar la seva visceralitat,  la bèstia interior, que pot arribar a justificar la tortura i l’assassinat.

Els elements que permeten aquestes situacions (per desídia política i manca de compromís democràtic) funcionen ben igual que els que permeteren l’arribada al poder de Hitler,  via democràtica i electoral.

Ja vaig escriure sobre Aurora Picornell, assassinada pel franquisme.

El geste d’aquell annerot insensible, esqueixant la seva fotografia i el seu discurs és clar i palès: “Estic aquí per destruir i faig aquesta ofensa i insult a totes les persones assassinades pel franquisme- que encara estan en cunetes i foses comunes-   a les seves famílies i amics i a tots els que creuen en la democràcia “

Amb un mínim de vergonya democràtica,  ja hauria d’haver dimitit.

El suport del partit de dretes que necessita el suport de l’ultradreta,  per no perdre cotes de poder i cadiretes ,li passarà factura a les properes eleccions.

“On no n’hi ha, no en cerquis”

 

Josep Bonnín i Segura. Vilafranca de Bonany . 19 de juny de 2024

HISTÒRIES DEL PAIS ORIENTAL

Hi havia una trobada de delinqüents d’alt nivell a Barcelona – això, no us escandalitzeu, passa amb freqüència, encara que lògicament no apareix a la premsa – , la darrera com explicàvem suara , s’havia celebrat perquè els canvis polítics havien provocat alguns “ petits problemes “ alhora de “repartir-se el pastís”.
https://www.guimera.blog/tribuna/repartir-se-el-pastis/

Desprès, el narcotràfic i el tràfic de persones havia finançat més que generosament “ les manifestacions espontànies “ davant la seu del PSOE al carrer Ferraz, i les “ pregaries “ que substituïen aquella activitat ; el resultat de les eleccions europees venia a confirmar que potser els “ cap de cartell” dels partits caïnites , tenien un passat que NO els feia “ agradables “ per amplis sectors de la població.

No era però, fàcil ni senzill canviar-los, el gran problema era/és que NO HI HA recanvis.

En qualsevol cas, mala cosa és que aquesta colla valori fer canvis, alguns es deuen estar temptant la roba, oi?.

EL COLOMET MÀGIC

En els Jardins de la Vil•la Florida hi viu un colomet tocat per la màgia. El petit alat ha après a recollir llàgrimes i llençar-les a la mar. Quan una tristor ha provocat un plor, el dolor queda a prop mentre el recordis. El colomet agafa la llàgrima, el record i els allunya de tu. Lluny de la pena la pots oblidar i seguir caminant per la vida sense carregues emocionals. Sols hi ha un colomet que ho faci. De moment no ha trobat cap altre au que el vulgui ajudar. Treballa incansablement. La feina és molta i no pot amb tots els patiment. Tanmateix ens deixa la seva interpretació de la realitat. Quan alguna cosa et faci patir, llença-la a la mar, segueix vivint com si no hagués passat. Així ajudaràs al colomet màgic a netejar el món de desanimacions emocionals.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: la neteja emocional és la més subtil de les higienes.

Francesc Estival Vilardell.