Un home vell i reumàtic estava observant el cel. De sobte va veure com un estol d’ocells s’emportaven un esperit. L’esperit lluitava per quedar-se. En la lluita un ocell va rebre un cop i va començar a caure. L’animalet agitava amb força les ales, seguia caient però . Era segur que es mataria del cop. El vell reumàtic va fer un esforç sobrehumà per moure’s. Va arribar a temps de posar la mà i salvar al pobre animalet. El vell va quedar adolorit, baldat, cruixit i no es podia moure. L’ocell amablement li va donar les gràcies. El vell li va preguntar el perquè se’n duien l’esperit. L’ocell va explicar – s’apropa una època plena d’eleccions polítiques. Una estranya tradició prohibeix dir la veritat. Ens emportem l’esperit de la veritat per evitar-li estrès i salvar-lo. Quan tot hagi acabat, ell sol tornarà -. L’ocell va alçar el vol i es va allunyar buscant el seu estol. L’home vell va preparar les orelles per no escoltar.
Cita de Svileta de Tessàlia , mentre algú es cregui les mentires, els mentiders existiran.