Senyor de les arrels i de les llavors,
escolta el clam del bosc reduït a carbó.
La muntanya que un dia va ser verd,
ara és cicatriu negra sota el cel.
Maleïts siguin els que calen foc amb malícia,
els que transformen el verd en cendra per especular.
Que la seva ombra no trobi arbre on reposar,
ni aigua que apagui la set de la seva cobdícia.
Maleïts els que juguen amb el foc per imprudència,
cigarreta llançada, barbacoa descontrolada,
màquina sense protecció, crema no autoritzada.
Que cada arbre mort sigui un testimoni contra ells.
Maleïts els governs que retallen la prevenció,
els que deixen les pistes forestals abandonades,
els que no netegen franges perimetrals obligatòries.
Que la memòria de la seva inacció els persegueixi.
Maleïts els propietaris que no netegen les seves finques,
els que ignoren els 25 metres de franja exigida per llei.
Que la terra que no van cuidar els negui el descans.
Maleïts els que prioritzen el vot sobre el bosc,
els que abandonen el món rural i permeten l’abandonament.
Que la història escrigui els seus noms amb lletra de foc.
Beneïts siguin els bombers, herois anònims,
que cada estiu arrisquen la vida per salvar el que resta.
Que la terra els reconegui com a guardians de la memòria viva.
Beneïts els pobles que llegeixin i respectin aquest salm
els que exigeixen justícia ecològica i responsabilitat.
Que cap incendi quedi impune, ni per acció ni per omissió.
Que aquest salm sigui llegit en cada ajuntament,
en cada assemblea veïnal, en cada escola.
Que els boscos cremats de Catalunya —del Montseny al Ports,
del Pirineu a Collserola— siguin testimonis muts però acusadors.
Ni un incendi més. Ni un criminal impune.
Ni una omissió sense càstig.
Que la justícia ecològica floreixi sobre les cendres.