SEMPRE HI HA ALGÚ

Un jove va observar que l’avi llençava un paper a terra. El jove encuriosit va recollir el paper i el va llegir, deia – la solitud és una boira que quan t’envolta fa que una basarda buida el teu cor. Melangies juganeres ballen dins el teu cap la dansa de l’oblit. Sobtadament les forces s’afebleixen i necessites algú que et regali una presència. El remei seria una carícia, però tots estan ocupats. Un bes, però la buidor no sap besar. Un t’estimo, però el silenci no parla. Una melodia, però la música s’ha endormiscat. I no hi ha cap núvol en el cel per poder mirar -. El jove va anar fins a l’avi i va estar parlant amb ell una estona. Després de la conversa l’avi va escriure – sempre hi ha algú que arriba, et dóna fortalesa i la fe de que tot passarà. Aviat el vent s’emportarà la boira i la basarda desapareixerà -.

Cita d’en Svileta de Tessàlia: quan reflexionis sobre la solitud no t’oblidis que sempre hi ha algú que t’està mirant.

Francesc Estival Vilardell

Feu un comentari