TORREFETA I FLOREJACS. CRÒNICA D’UN MÓN DESAPAREGUT. LA SEGARRA

Em sorprenia el nombre de molins que hi havia hagut al terme de Torrefeta i Florejacs :

Moli de la Casanova

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26398

MOLÍ DE LA ROUREDA

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26401

MOLÍ DEL SOLSONA DE BAIX

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26402

MOLI DE BAIX

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26404

MOLÍ DEL MIG

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26405

MOLÍ DE DALT DEL VIDAL

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26406

MOLÍ DEL VIDAL

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26407

MOLÍ DEL VIVES

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/34744

MOLÍ DE SEDÓ

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/34818

Del Molí de Solsona, Molí de Dalt, Molí de la Marquesa, Molí del Castell, als  afores de Bellveí, hom pensa que en algun moment devia pertànyer a  Isabel de Ribera-Claramunt y de Josa (Barcelona, 2 de març de 1702 — Barcelona, 19 de desembre de 1738), II Comtessa  de Claramunt,4 IV Baronessa de Florejachs, de Rivert, señora de la Torre de Claramunt, casada amb Mena de Sentmenat y de Agulló-Pinós-Fenollet (Barcelona, 1700 — Barcelona, 24 de agost de 1746), V marqués de Gironella, Barón de Peguera y Lloberola.

Patrimoni Gencat en diu; es conserva la part baixa del molí, hi ha una entrada amb arc rebaixat a la part dreta, a l’esquerra en un nivell inferior, hi ha la sortida de l’aigua.

L’interior del s’observa que la coberta és de volta apuntada.

A l’exterior, encara es pot observa la bassa i el cacau per on vessava l’aigua.

 Tot el molí està rodejat de vegetació.

Fotografia. Jordi Seró Ferrer

Travessant el poble per la part esquerra, s’arriba a uns prats i per allí es localitza el molí.

Sense notícies històriques

Abans del conjunt de canvis que es van produir a Anglaterra i Escòcia a la segona meitat del segle XVIII, la Segarra era el “ cor econòmic” de Catalunya .

Els avenços tècnics – sobretot la màquina de vapor – l’explosió demogràfica que s’inicià a partir del 1750,  i  el subsegüent èxode rural per la mà d’obra excedentària a l’agricultura , van endegar canvis profunds en la vida econòmica i social, a Catalunya i arreu.

Plantejar-se la tornada a aquell món agrícola, és més que un somni, un malson. L’escassetat d’aigua farà molt difícil – sinó impossible – l’activitat agrícola i ramadera.  Està clar que hem malmès algun “mecanisme” de la naturalesa,  que no sabem com reparar-lo, i altrament ningú pren cap mesura per evitar que el  mal sigui més gros.

Havíem recomanat, i tornem a fer-ho, fer un tomb per Torrefeta i Florejacs,a la Segarra, i gaudir a cor que vols del seu vastíssim Patrimoni Històric. No tenim clar que com espècie ho puguem fer més endavant.

Feu un comentari