La tristor,
ombra dins el teu cor,
sentiment, que ni
te’n recordaves que existia.
La tristor dins el teu cor,
fagocita il·lusions i somnis.
Crea llàgrimes de sentiments enyorats
que t’obnubilen i no et deixen
percebre el teu camí.
De cop
afloren tristeses.
No saps el motiu en absolut, tot i que,
esdevenen visibles i perceptibles:
Couen!
Cal dir-ho,
apart del cervell,
existeixen, dins nosaltres,
altres centres de memòria.
Alguns, per lo vist i experimentat,
no es troben
a les nostres mans controlar-los.
Tenen autonomia pròpia.
Avui, he tingut el sentiment tot el dia.
Sense més,
Queien dels meus ulls, llagrimones,
sense cap raó.
He sentit, que tal volta, era una manera de treure del més profund, sentiments què desconeixia,
tot i que es manifestaven
He viscut la tristor, sense oposar-me,
acceptant que alguna raó havia de tindre i
jo desconeixia.
Tal volta, un compendi d’emocions no expressades?
Estrany amb mi
ja que les aboc a través de les paraules o la música.
Hi ha molts drames al món, que els coneixes, i et dolen, doncs no tot és de motiu personal o individual.
Passarà, com tot a la vida i revindrà el miracle de l’alegria a través de l’esperança.
Josep Bonnín i Segura. Vilafranca de Bonany. 17 de novembre de 2024