M’alluny de la costa estimada i segura.
Repunt de marees, el vent a favor, les veles tibades, l’horitzó infinit…
Navego, cap al país, on els somnis, sempre s’assoleixen, entrunyellats de passions, esperances i coratge.
Els que somniem desperts, solem ser capaços de fer màgia i en certa manera, obrar miracles dins la nostra vida.
Quan perceps, que algú, apreciat, ha hissat les veles, i s’encamina cap a aquell país;
t’inunda una alegria difícil d’expressar.
Des del cor, li desitges un bon viatge, ple de ventures.
Envies paraules amatents de força,
que l’acompanyin durant la travessia.
De cop i no saps perquè, t’arriben uns versos de Kavafis musicats per Lluís Llac de “Ítaca“
“Més lluny, heu d’anar més lluny, dels arbres caiguts, que ara us empresonen…”
Josep Bonnín i Segura. Vilafranca de Bonany. 9 de juny de 2023
Dedicat a Teresa Saborit (Gurb, Osona).