Per que dos humans de diferent gènere puguin practicar i disfrutar del sexe, cal que el dos subjectes actuants estiguin prèviament predisposats
és indiferent la creença religiosa, política o moral
només cal que siguin proveïts del instrument necessari, és a dir:
– un penis, dit també, joies de la corona, tresor de la reina, goig de la mare, del pare, de la tieta, de l’àvia i de la veïna del tercer-segona
– una vagina, (aquí comença la discriminació femenina doncs, que jo sàpiga, no hi ha cap definició que expressi reialesa ni tresors de ningú )
Segueixo . . . cal que l’individuo o indivídua dominat es col·loqui in situ (no ens enganyem en sexe també hi ha el/la que domina )
un cop col·locats cal que s’assegurin que la porta de l’habitació estigui tancada i que
l’àvia no entri a buscar alguna cosa : “Ay Deu meu, ay Deu meu !!!”
que els nens ja hagin menjat: “MAMAAAAAA ON ES LA NOCILLAAA !!!”
que la veïna no necessiti sucre: “Pepiiiiiiii que hi eeettts”
que no sigui l’hora del partit: “ ¡¡¡ collons, el barça / madrid !!! ”
que no sigui l’hora de Vent del Pla : “ara no sabré com acaba”
que la paella no es cremi
que no sigui dia de visita dels sogres (o dels fills, que també incordien)
i més qués, que els subjectes han d’anar desgranant per evitar un
coitus-interruptus
Si al final de tot encara hi estan predisposats, doncs, ¡¡¡ els felicito !!!.
( plego, amb tanta interrupció, ja no sé per on anava )
© Montserrat Pérez López