I m’ha invitat a la seva Botiga. Una botiga molt especial i curiosa.
I també és una Botiga selectiva, m’ha dit.
– Què vol dir Botiga selectiva ? Discriminació de clientes-clients ?
– No. Selectiva en funció del què oferim.
– És una Botiga de Roba….
– És i no és per tothom.
– Això és discriminació !
– No, És selecció. La persona que entra ha de triar un vestit dels tres que oferim. No tenim altre gènere. És una botiga especialitzada.
– Ja m’has picat la vena de la curiositat. T’escolto.
– I original, doncs demanem un canvi de vestuari.
– Complicat oi ?
– Segueix escoltant. La majoria de gent porta a sobre tres vestits. Oferim un canvi, una renovació i una neteja.
– Tres vestits ?
– La gent i segurament tu també vesteix:
Un vestit rovellat
Un vestit “m’ho mereixo”
Un vestit tal qual
– Jo vesteixo cada dia, obrint l’armari i trio…
– És més profund.
– T’ofereixo un altre tria.
– Avia’m ?
– Mira… el vestit rovellat….
– No m’agrada el rovell. És brutícia que es diposita a la superfície, corroint-la.
– Molt bé, Joan. Doncs hi ha gent que passeja per la vida amb un vestit rovellat.
– Vols dir ?
– Gent que arrossega pautes, criteris, formes de pensar…. no renovats, no actualitzats. Gent amb idees tancades, petrificades…. vaja, rovellades. És difícil conviure, compartir, amb aquesta gent.
– Miraré a l’armari. No m’agraden els vestits rovellats. Els llenço.
– I el vestit “M’ho mereixo” ?
– Cadascú té el que es mereix… jo porto aquest vestit.
– Què has de merèixer ? Viure és merèixer ? Viure és una carrera de reconeixement ?
– No…. No, de cap de les maneres…. Jo visc i prou. I em trobo amb altres que viuen….
– I… ???
– Agrada sentir l’aplaudiment…. Un aplaudiment merescut.
– Joan, depens d’aquest aplaudiment merescut ?
– Vaja la pregunta incisiva…. Agrada molt i….
– Natural que agradi. Però no ho esperis. Llavors estàs condicionat… i a vegades coaccionat. No ets lliure.
– De totes maneres, és un vestit còmode, agradable….
– Jo sols he donat unes senyals.
– De moment, no el llenço.
– I aquest ?
– Sembla molt nou… és un vestit d’estrena ?
– No, és el vestit “tal qual”.
– Tal qual ?
– Sí, és el vestit de la naturalitat, de la realitat, de com ets i no tant de com voldries ser.
– Per això, és tant nou…. sembla poc usat !
– Certament. Ens agrada fingir i menys ser com som.
– Jo vull ser…. però….
– Tens por ?
– Sí, és una mena de por… de dubte…. hi ha quelcom dins meu que em diu…. és molt atrevit aquest vestit…. vigila…. la gent no ho acceptarà…
– T’importa la gent ?
– No. A vegades sí…. tenen certa influència….
– T’animo a vestir “TAL QUAL”.
Miro l’armari. De tres vestits, sembla que hi ha un que quasi és per estrenar.
És maco estrenar. Em vesteixo i surto al parc de la vida amb el veu vestit TAL QUAL.
Joan González