Seguint el cas d’un presumpte maltractament d’una nina de tres anys, filla de la seva companya, la qual posteriorment morí, provocà que Diego P.V. fos jutjat per segons quins mitjans de comunicació d’una manera salvatge, sense tenir en compte per res la presumpció d’innocència. Detingut, engarjolat, posat a la picota, per a després esser declarat innocent dels maltractaments. Aquesta nina portada tres vegades a urgències del centre de salut d’Arona (Tenerife) amb un traumatisme craneoencefàlic arrel d’un cop rebut a uns gronxadors. Els parts mèdics, de vergonya. Un pediatre que a petició de Diego P.V., de fer una radiografia a la nina, digué que no era necessari, que d’aquí tres dies la nina estaria corrent i jugant.
El resultat és, la nina morta, en Diego P.V. ingressat en un hospital amb problemes greus de salut, ansietat, i amb tractament psiquiàtric.
Hom és demana , perquè la paraula “presumptament” s’empra per a segons quines coses o successos, entre ell la corrupció i en canvi en altres, alguns mitjans de comunicació, no tots gràcies a Déu, provoquen un linxament mediàtic, i deixen al pou de l’oblit la necessària i imprescindible connotació de la presumpció d’innocència. Encara puc recordar imatges de telenotícies, quan un grup de gent insultava a Diego a les portes del jutjat , l’escridassava com a assassí i desitjava, transcric les paraules textuals : “Que és podrís a la presó” . El pobre home va haver de ser protegit per la polícia.
Un mitjan de comunicació, amb una fotografia de Diego P.V., exposat, el titula “La mirada del asesino de una niña de tres años ” (titular-portada de l’ABC de dia 29 de novembre passat, amb una fotografia de l’acusat (sense presumpte). El director del diari Angel Exposito ha demanat disculpes per aquest gran error –una gran patinada diria jo- però el mal està fet. Això per a mi és gaudir sobre la morbositat de la notícia. Quina és la vertadera tasca periodística i sobretot de les editorials quan treuen un titular, informar adequadament o recrear-se en un “morbo-titular” , per així remoure emocionalment i provocar un augment de vendes del diari? I els medis audiovisuals amb les seves imatges?
Malgrat Diego fos totalment exculpat del delicte pel jutge, la gent encara pensar que és un violador, això figurava a l’informe mèdic i fou difós per uns periòdics, i està en casa d’uns familiars amb protecció policíaca perquè no el linxin.
Es pot consentir un tipus de periodisme que juguen i provoquen, segons quins sentiments i una possible resposta no basada en una veritat objectiva simplement emprant una informació no contrastada, bassada exclusivament en suposicions, arrel d’uns parts mèdics incorrectes?
Aquest home acusat injustament i que ara ha estat declarat innocent, repeteix, fou internat en un hospital debut a què no ha pogut superar l’estrès provocat per l’acusació gratuïta de segons quins mitjans de comunicació, de la manera en que ha estat tractada aquesta situació.
Alguns periodistes han demanat perdó. És suficient o s’haurien d’encarar amb unes responsabilitats judicials pel mal que han fet?
Altre pregunta, per què si la fiscalia pot actuar d’ofici en segons quines situacions on presumptament hi pot haver delicte (llegiu corrupció), no actua en aquests casos, on s’ha comès un atemptat a la dignitat i a l’honor d’aquesta persona ( aquesta figura es contempla en el codi penal) cap a uns “periodistes” que han tingut la llengua massa llarga i la ploma massa lleugera, emprant un informe mèdic totalment erroni?
El fet d’escriure comporta unes responsabilitats que els qui ens hi dediquem hauríem de tenir més que clares, diàfanes. Les paraules enverinades que obeeixen a uns interessos més que obscurs i sovint dinerari , que no tan sols poden fer mal a persones innocents, sinó que en fan sense mesura (qui li retorna a Diego P.V., el calvari que li han fet passar?), haurien de tenir una clara responsabilitat judicial. La llibertat d’expressió es pot emprar de manera verinosa, passant-se per l’entrefolre la dignitat de persones, a qui se’ls hi trepitja sense més, i aquí no estic parlant de censura.
Un dia vaig escriure que hi ha molt de biaix, entre llibertat d’expressió i l’expressió del llibertinatge.
Escric això, perquè he intentat posar-me amb la pell d’aquesta persona vilipendiada i he fet un procés d’imaginació en el cas de què em passes una cosa semblant a mi.
Aquest home, ja ha declarat que en quan es trobi bé, iniciarà unes demandes cap als responsables de la mort de la nina i als que li han fet passar per aquest tràngol: llegiu periodistes de segons quins mitjans de comunicació i la responsabilitat dels pediatres que no feren la proves pertinents que provocaren que la pobra nina morís per una negligència que s’hauria pogut resoldre, i que ha deixat en evidència l’autòpsia d’aquesta pobra criatura. No dic, que amb més proves s’hagués pogut salvar, però si al manco poder prendre unes decisions mèdiques per intentar-ho.
Hi ha a vegades que la manipulació a través del missatge de por, no funciona, com ha estat en el cas de la grip A. El col·lectiu mèdic en gran majoria ha decidit no vacunar-se, sinó vaig errat a Catalunya, del milió i mig de ciutadans i ciutadanes previst que es vacunarien ho ha fet un deu per cent. I a la publicitat d’unes telenotícies he vist un anunci per a mi sorprenent. Ho pos en castellà: “El gobierno de España, recuerda vacunarse de la gripe A”. Ja veieu la resposta de la ciutadania. Hom es pregunta, si això continua així, i que encara a més, el virus ha mudat, això vol dir que la vacuna per aquest altre virus mudat, no serveix per res, hi ha hagut dos casos a França i sembla que un altre a l’Estat Espanyol de la mutació, que faran amb els milions de vacunes comprades? Els laboratoris que les fabricaren encara es deuen estar fregant les mans el seu agost ja l’han fet.
© Josep Bonnín