Mes: desembre de 2014

El passat diumenge 7 de desembre, m’arriba la notícia que un personatge molt peculiar, i amb vestimenta militar, havia gosat entrar dins del fossat  dels lleons al Zoo de Barcelona, i demostrà a la practica el refrany que diu ”llançar-se als lleons” o també “llançar-lo als lleons”, fou rescatat per efectius de la Guàrdia Urbana i el cos de Bombers de Barcelona, i es troba en estat crític a l’hospital de la Vall d’Hebron. Aquest home, en “Jujo” de Gèlida, ja n’havia feta d’altres: Cremar una estelada davant de l’estàtua de Casasnova, penjar una pancarta amb una esvàstica o entrar a la Generalitat per denunciar els suborns dels polítics. Una vida desastrada, divorciat, perdé la custòdia del seu fill, emmalaltir i després de tenir un treball de Guàrdia Civil i una plaça de policia, pul·lulava pels carrers com un “supervivent”. Qui sap que li va passar pel cap, quan es llença als lleons.

En política és bastant usual el llançar-lo als lleons, quan algú ja ha fet la tasca que interessava o pel que sigui ha acabat tocat (imputat) i ha perdut la gràcia de la cort. Seria semblant a “fer llenya de l’arbre caigut” que seria el primer pas abans de llançar-lo a les bèsties. En segons quins “fòrums” no hi ha ni perdó ni compassió. Funcionen com en les lluites de gladiadors, on el Cèsar amb el dit búlgar, amunt o avall, decidia sobre la vida o mort del perdedor.

Sembla que vivim en una societat que repeteix aquests simbolismes, com per exemple “tirar la clau de la presó al mar”.

L’altre dia pensava en la quantitat de polítics, Govern Matas: Cardona, …. UM amb na Munar, la princesa,  i del Govern Aznar, i d’altres propers al Govern PP actual, que sols se’ls hi veu la cara baixant del furgó de la Guàrdia Civil o Policia Nacional quan van a declarar als jutjats. La premsa els ha silenciat completament i sembla que ja ni existeixen, persones que han tingut una molt alta rellevància pública.

Corre pel facebook, que una persona va dir una frase molt encertada, que quan al PP un cas judicial li va malament, enlloc de canviar de misser, canvia al jutge.

Sembla que quan es toca a fons, algun entramat de qualcuna xarxa de corrupció – cada dia en sorgeixen més- al jutge que l’ha instruïda, li ha tocat la loteria i té els dies comptats.

Sembla que hi ha prop de set o vuit jutges que han tocat el bolet premiat, entre ells en Garzon (malgrat no sigui sant de la meva devoció) , en Silva pel tema del cas Blesa i ara mateix el jutge Ruz que l’han posat a passar per la corda fluixa, i de moment no han decidit tirar-lo als lleons, ja que la jugada ha estat molt més sibil·lina, perquè deixes el Cas Gurtel; degut a què Na Cospedal està molt a prop d’en Rajoy i abans que es destapi la caixa dels trons, li han fet una jugada maquiavèl·lica.

El poder judicial es troba molt pressionat pel govern de l’estat del PP i estan passant coses que no tenen ni lògica ni sentit, com ara mateix amb el cas Noos on el fiscal Pedro Horrach, presumptament, sembla l’advocat defensor de la infanta Cristina, ja que està tirant abaix tot el que proposa el jutge Castro. De moment presó per n’Urdargarin ( devuit anys i mig) per en Torres, el soci, devers onze, també rep en Matas que sembla que li toquen 11 de la loteria  i dos anys per la dona de Torres que sembla que tenia els mateixos coneixements que la infanta del tema de l’empresa Aizoon.

El que m’encantaria saber és que o qui hi ha darrera les decisions del fiscal i si realment és independent de l’estatus polític.

Sembla que el PP ha obert la veda de la caça fa estona en contra dels jutges incòmodes i ara el proper trofeu que prepara és el cap de Ruz. Sembla que si el jutge Ruz, continuas en el cas Gurtel, com a jutge de suport, incorreria en una il·legalitat. Per l’altre banda ho ha de sol·licitar al Consell General del Poder Judicial, on l’opció conservadora està més que representada. La seva plaça a concurs i una piruleta jurídica perquè a no res de cloure la instrucció del cas, ja que hi ha temes molt avançats, li han fet la traveta i al llancen als lleons com han fet amb altres.

Em ve al cap el “suïcidi “ del fiscal que portava el cas Pokemon i el macrojudici a la màfia italiana, on foren assassinats dos jutges. Si ens trobem que el poder l’ostenten, presumptament, organitzacions que controlen el poder judicial, per poder donar la impunitat que pertoca als seus membres que delinqueixen i a més els pagam amb els nostres impostos. El poder disposa de la cobertura amb doblers (nostres) per a fer allargar els casos judicials, així com per fer aquests malabarismes quan li convé. Cosa que el ciutadà normal, degut a les tasses i a la caristia de la justícia, moltes vegades no hi pot accedir.

La impunitat s’estén a altres temes, com als crims del franquisme, posant el coixí a ex ministres que participaren en les darreres sentències de mort del franquisme i que reclama la justícia argentina. Un tarannà feixista del que darrerament ni se n’amaguen i alguns ens fan ostentació, Com el darrer cas, en que un periodista va dir dels diputats i diputades de Izquierda Unida, que es posaren cinta adhesiva a la boca, quan s’aprovà la llei d’inseguretat ciutadana: Llei mordassa; “estan para pegarles un tiro en la nuca”.

Quan en un model de societat, l’executiu controla el poder judicial, no és una democràcia, sinó una dictadura encoberta. Ara mateix, per afegitó, la llei mordassa, inclusiu igual de  repressiva que algunes lleis franquistes.

No és estrany, ells són els hereus.

Repressió, tortures ( segons l’informe de l’ONU, Espanya no en surt massa ben parada). Indefensió jurídica…. l’estat de dret se n’està anant per les clavegueres de la merda.

Josep Bonnín Segura

 

Llevamos 300 años desconfiando de los catalanes, temiendo que se hiciesen lo suficientemente potentes como para dejarnos. Eso nos ha hecho tratarlos como un bonsái (los pequeños árboles japoneses): asfixiándoles (sin que se note) con alambres para que crezcan poco y bajo control, en una maceta pequeña y con el agua a cuenta gotas. Les damos competencias, pero las justas y además nos quedamos las funciones (en Alemania la educación depende de los “Länder”, no del Ministerio central como aquí). Les damos dinero, pero el justo, haciendo que siempre estén endeudados y dependientes. Les damos infraestructuras, pero tarde y siempre algo por debajo de lo acordado. Les damos, sí. Pero poco, porque recelamos que el bonsái se nos escape de las manos. La verdad, no entendemos por qué el desagradecido roble quiere dejar de ser bonsái, con lo bien que queda en nuestra estantería. Pero obstinado, él sueña con ser árbol. Y como vemos que los alambres no bastan ya, ahora le enseñamos nuestra hacha, hecha con nuestra afilada Ley.

 

Después de la consulta participativa del 9-N en Cataluña, la Fiscalía Superior de Cataluña está siendo presionada por el gobierno de España y la Fiscalía del Estado para presentar una querella contra el presidente de la Generalitat, Artur Mas, su Vice presidenta, Joana Ortega y la ministra de Educación, Irene Rigaud, por presunta desobediencia, malversación y prevaricación de funciones y obstrucción de justicia. Su crimen consiste en haber facilitado que más de 2 millones de ciudadanos europeos pudieron expresar su opinión en una encuesta popular sobre el futuro político de su pueblo – derechos inalienables de las personas y de los pueblos, recogidos en laDeclaración Universal de los Derechos Humanosy en el Pacto Internacional de los Derechos Civiles y Políticos.

Krystyna Schreiber

Barcelona, 20 de noviembre 2014

Artículo publicado en la prensa alemana (Zum Thema: Aufforderung der spanischen Regierung an die Staatsanwaltschaft, den katalanischen Präsidenten anzuzeigen )

http://catalanassembly.org/2014/11/20/the-axe-and-the-bonsai-die-axt-und-der-bonsai-la-hacha-y-el-bonsai/

 

Diuen que l’ínfer està empedrat de bones intencions, s’assembla doncs la Constitució de 1978 que està plena de paràgrafs amables, Dret a la Vivenda, Dret a la Feina, Dret a la Salut, Dret a l’educació, Dret a la dignitat de persones, Dret a la justícia, dret a… , però que alhora permet ; desnonaments , amb o sense suïcidi dels ocupants ;acomiadaments massius ; tancament de centres sanitaris, retallades de prestacions sanitàries, i augment exponencial de les llistes d’espera ; obligació als catalans de rebre educació en llengua castellana – perquè aquest dret NOMÉS el tenen en realitat els CASTELLANO PARLANTS – ; dret a regirar contenidors, a passar fam, a dormir a la intempèrie, a veure com els infants creixen desnodrits, a pidolar ajuda a Càritas, als Serveis social, als carrers ,… ; Dret a plorar de ràbia quan et diuen que si tens ingressos superiors a 8.000€ ja pots litigar de ‘ric’ ; imagino que vosaltres recordeu també alguns dels ‘drets ‘ que la constitució dona a uns, en contra dels altres, i com els representants politics ahir brindàveu alegrement perquè això continuí així pels segles dels segles.

Hi ha encara un text més antic que diu ;

“Maleït el qui menyspreï el pare o la mare!” I tot el poble respondrà: “Amén.”

“Maleït el qui desencamini un cec!” I tot el poble respondrà: “Amén.”

“Maleït el qui violi els drets de l’immigrant, de l’orfe o de la viuda!” I tot el poble respondrà:“Amén.”

“Maleït el qui assassini d’amagat el seu proïsme!” I tot el poble respondrà: “Amén.”

“Maleït el qui es deixi subornar i assassini un innocent!” I tot el poble respondrà: “Amén.”

“Maleït el qui no observi els manaments d’aquesta llei i no els compleixi!” I tot el poble respondrà: “Amén.”

Els que es creuen comandar  a Sóller

El passat dia dos de desembre vaig patir el plenari de l’Ajuntament de Sóller i encara estic regirat – no m’ho hauria de passar- tot i que la meva sensibilitat democràtica encara ho acusa.

Veure com el Batlle Carlos Simarro amb el rodet de  la majoria absoluta i el conegut  ensinistrament de regidors i regidores, talment pedres amb orelles, que no escolten ni senten, van a pinyó fixo, aixequen la mà ben ordenats i tombaren prop de vuit mocions de l’oposició. Feréstec.

Mitges veritats intencionades, manca d’informació, falta de transparència, penjades de medalla a la Regidoria de Patrimoni i Urbanisme pel retorn del Sant Sepulcre al Cementeri de Son Sang; afirmar que les mesures en serveis socials eren d’excel·lència, segons el portaveu del partit des governant, i que tot era com en el món de Yupi; veure actuar al batlle en estat pur amb més que una dosi de cinisme; fou molt dur durant quasi dues hores llargues.

Afirmar que tot era transparent, que no tenien res amagat (hemeroteques), el meu padrí deia que es bravejava de barrals buits, en referència, als que volien justificar unes accions que ningú se les creia, i ensenyorir-se sense cap ni peus.

Inclusiu el batlle va afirmar en relació a les dietes dels regidors que havien estat publicades a premsa; i el director d’aquest setmanari, el qual és la primera vegada que el veig intervindre en un plenari durant tots els anys que hi he anat, li va contestar que no les havien publicades ja que no les tenien.

Un espectacle patètic, on per res compte la resta de la ciutadania representada pels partits de l’oposició. A més haver d’escoltar els arguments repetitiu i cansinos: “que si el pacte no va donar informació, que si són els responsables de l’IBI, que si l’herència rebuda…”: el discurs del lloro que ha repetit prou de quatre anys de mandat.

Haver de veure els regidors i regidores, rient, mirant i jugant amb tablets o mòbils, amb una manca total d’atenció i d’intervenció, que sols estan atents per votar ( i així i tot  si el batlle no fos el primer en aixecar la mà, ni se n’assabentarien) ; és realment deplorable.

Un espectacle patètic  en el qual , per res compta la ciutadania representada pels partits de l’oposició. Ni un rastre d’imaginació per no repetir el mateix discurs de fa anys.

Sembla que se li comencen a venir abaix projectes. La retornada del Sant Sepulcre a Son Sang, treball iniciat pel Col-lectiu Albaïna i culminat per la Comissió Llimona –Sóller.

L’adjudicació del solar de  Cetre per fer-hi el supermercat, el qual , torna tenir dos recursos en contra: un de MES i l’altre de PSIB. Ja que  no cuiden ni les formes. A més dels que s’estan cuinant per part dels comerciants i d’altres ciutadans afectats.

Al batlle Carlos Simarro, li agrada més una fotografia, que un bon dinar, ho dic per la recollida del guardó pel Firó, lliurat per “Onda Cero” ; quan la persona que l’hauria d’haver recollit era algun representant dels Col·lectius que fan una increïble feinada  tot l’any, perquè la festa surti brodada. Des d’aquí aprofitaré per felicitar-los i també a la Policia Local i a Protecció Civil per la seva bona tasca.

Esment lo de la fotografia ja que al batlle no li agrada que el gravin sense permís i tornà a repetir el mateix discurs de tot el mandat , demanant la identificació, la qual per variar no va esser atesa.

De moment la referència al plenari “democràtic” que vaig patir.

Sembla que molts des governants del PP, es creuen tocats amb un dit de déu, i que estan per portar una tasca messiànica, tot i que les coses de la terra, els importen prou. Basta veure els darrers casos de corrupció per posar mà a la caixa o fraus de “Black Target- Bankia”

Van bastant nerviosos en l’arribada de les eleccions autonòmiques i municipals  pel maig i assegurar la cadira. La irrupció de Podemos, els ha fet pànic i estan emprant les clavegueres per a veure si enfonsen la figura del seu líder Pablo Iglesias.

No sé si arribarem a veure en directe la crisi dels partits majoritaris ja que s’està ensumant i ells també ensumen de qualcuna manera el final  del bipartidisme. Gros ensurt.

D’aquí a Maig de 2015 en veurem de salades. Estarem a l’aguait.

 

Josep Bonnín Segura