Llegia i ho trobareu en aquest enllaç ; els nens i les nenes de sis, set i vuit anys són capaços d’administrar-se el temps i, si saben a quina hora han de sortir de casa, deixen les coses preparades el dia abans. En canvi, si els aixequem del llit, els rentem, els vestim, els alimentem, els posem la motxilla a l’esquena i el traslladem en cotxe fins a la porta de l’escola, no tindrem la seguretat que arribin a temps i, a més a més, mostraran dèficits d’atenció perquè pràcticament arribaran adormits. Per contra, si ells es fan càrrec d’aquests passos (preparar-se els deures, la roba o la motxilla), al llarg del camí, podran esbargir-se una estona amb els seus amics i entraran a l’aula amb un nivell d’atenció més elevat. Està comprovat empíricament.
“el nen es fa sol i és ell qui construeix l’home”. Tant és així que els infants són indicadors ambientals i pacificadors quan ens mostren que l’entorn urbà és saludable perquè poden transitar-hi i interactuar. Però, a més a més, proporcionen seguretat. Quan nosaltres pensem en termes de seguretat, acostumem a associar-ho a la presència d’agents de policia, càmeres de vídeo i altres tecnologies destinades a garantir el control i la vigilància. Una funció que abans requeia en la ciutadania, que s’ocupava de l’ambient urbà i el cuidava, i que ara hem delegat en els polítics, a qui reclamem que dediquin recursos a desplegar mitjans per fer-nos sentir segurs. Per contra, la presència d’un nen a la via pública ens obliga a fer-nos-en càrrec i això fa que construïm un veïnatge i un sentit de comunitat adequat al seu voltant, cosa que, de retruc, produeix seguretat.
El món ha canviat d’ençà que nosaltres érem menuts, i està clar que NO TOTS ELS CANVIS s’han fet en la bona direcció.
Vols que els teus fills/es tinguin una ment oberta i estimin la llibertat?. Obre la teva ment, i defensa la teva i LA SEVA llibertat, ara que ells LEGALMENT no poden fer-ho.
Carta de las niñas y niños a los adultos
