DE VEGADES L’EMPRENYAMENT ÉS MEDICACIÓ.

Amic lector/a,  com nosaltres deus constatar que en l’actualitat molta gent està EMPRENYADA, tants, tants, que  sembla quasi un estat ‘normal’.

Si tinguéssim un màster ‘Cifuentes/Casado” ho atribuiríem de ben segur a la situació política, i fins potser a l’atipament de noticies, dia si , dia també,  de corrupció,  quina instrucció  judicial  curiosament es perllonga anys i anys.

Malgrat que no tenim cap màster, i no som tampoc llicenciats en medecina i cirurgia, tenim el costum de llegir els prospectes del medicaments que  – per qualsevol cosa – ens recepten, diria que amb excessiva alegria alguns metges.

Hi ha estudis – seriosos – que diuen que  la ‘medicalització de l’existència humana’    té una bona part de culpa d’aquestes alteracions de caràcter, que van des de manifestacions d’ira, fins a ‘sorties de to’ del tot inexplicables.

http://www.mentesana.es/salud-mental/pastillas-danan-cerebro-causan-estres-depresion_1414

En la línia de col·laboració  que encetàvemamb el ninotaire li demanava una imatge que il·lustres això que explico.

ninotaire

Que us sembla a vosaltres ?.

Manllevava el títol de la cançó “Sobre la pau”  del Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940)

https://www.youtube.com/watch?v=kyMdCiKPPks

LA REVOLTA DELS PEIXOS PETITS. DE MOMENT , FICCIÓ.

Hi ha una frase feta que moltes persones donen per certa , “el peix gran SEMPRE es menja el petit”; matiso ,  “si els petits es deixen”.

Us adoneu que perquè sigui certa cal que SEMPRE, SEMPRE, existeixin els peixos petits?.

Sou conscients que en el “ mar real”  les especies més amenaçades d’extinció son ‘ els peixos grans’.?.

Està clar però, que la dieta dels peixos grans consisteix en menjar peixos petits, oi?

La translació a la terra – no m’atreveixo a dir ferma –  desprès de la pallissa que el Barça li donava al REIAL SEVILLA, malgrat la retirada de samarretes grogues, i altres pertinències ‘privades’ que es feia als aficionats culés, s’ha fet quasi sempre de forma equivocada – per part dels dèbils – que volen competir amb les lleis,  normes, disposicions, límits,..,  que fitxen UNILATERALMENT els ‘peixos grans’.

Que succeiria si els ‘dèbils’ deixessin/deixéssim de comprar productes d’una o algunes GRANS MARQUES?.

Que succeiria si els ‘dèbils’ optessin/optéssim per consumir NOMÉS productes de proximitat?.

Que, us sembla que succeiria si els ‘dèbils’ es decidien a fer negocis entre ells excloent als  ‘peixos grossos’ ?

ninotaire

Seguiu fent-vos preguntes i us ben asseguro que veureu la llum.

L’article és una joint venture  entre dos membres del Diari de Castellar del Vallès