El diccionari de la llengua catalana recull com a significat de llei ; regla universal a la qual són subjectes els fenòmens de la natura.
En exemple clar el trobem en l’exposició que feia Arquimedes de Siracusa (Siracusa, Sicília, 287 aC – 212 aC) matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer grec:
Un cos insoluble totalment o parcialment submergit en un fluid (líquid o gas) en repòs rep una força de baix cap a dalt igual al pes del volum del fluid que desallotja.
Aquesta afirmació és certa amb independència del color polític del ‘cos insoluble’, ja sigui la Inés Arrimadas García (Jerez de la Frontera, 3 de juliol de 1981), la Marta Rovira i Vergés (Vic, 25 de gener del 1977), l’ Andrea Levy Soler (Barcelona, 3 de maig de 1984), l’Elisenda Alamany Gutiérrez (l’Hospitalet de Llobregat, 1983), o la Mireia Boya e Busquet (Sent Gaudenç, 28 de juliol de 1979), per citar algunes de les candidates en els comicis del 21D.
Anem ara a comprovar si això s’acompleix – també – en la Constitució de 1978 :
Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
Tothom té dret a la vida i a la integritat física i moral, sense que, en cap cas, ningú no pugui ser sotmès a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants
Tothom té dret també al Jutge ordinari predeterminat per la llei, a ser defensat i assistit per un lletrat, a ser informat de l’acusació formulada contra ell, a un procés públic sense dilacions indegudes i amb totes les garanties, a utilitzar els mitjans probatoris pertinents per a la defensa pròpia, a no declarar contra si mateix, a no confessar-se culpable i a la presumpció d’innocència
Ningú pot ser condemnat o sancionat per accions o omissions que en el moment de produir-se no constitueixin delicte, falta o infracció administrativa, segons la legislació vigent en aquell moment
Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball, a la lliure elecció de professió o ofici, a la promoció a través del treball i a una remuneració suficient per tal de satisfer les seves necessitats i les de la seva família sense que en cap cas es pugui fer discriminació per raó de sexe
Els poders públics promouran les condicions favorables per al progrés social i econòmic i per a una distribució de la renda regional i personal més equitativa, dins el marc d’una política d’estabilitat econòmica. De manera especial realitzaran una política orientada cap a la plena ocupació
Tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir l’especulació.
La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l’acció urbanística dels ens públics.
Els poders públics garantiran la suficiència econòmica als ciutadans durant la tercera edat, mitjançant pensions adequades i actualitzades periòdicament. Amb independència de les obligacions familiars, també en promouran el benestar mitjançant un sistema de serveis socials que atendran els problemes específics de salut, habitatge, cultura i lleure.
Si una Comunitat Autònoma no complia les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposin, o actuava de forma que atemptés greument contra l’interès general d’Espanya, el Govern, previ requeriment fet al President de la Comunitat Autònoma i en el cas de no ser atès, amb l’aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per tal d’obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions o per tal de protegir l’interès general esmentat.
Les lleis físiques no distingeixen ‘colors’ s’acompleixen tant en presència del blau, com del groc.
Al contrari l’acompliment de les normes jurídiques depèn quasi exclusivament del color del cristall del que les aplica, oi?. Presumptament, es clar.
Antonio Mora Vergés