Llegia que en un país Oriental – tot passa sempre en aquest país Oriental –, des dels partits polítics que defensen la continuïtat de les retallades de drets, la limitació de les llibertats civils, la immunitat pels corruptes,…, s’ha decidit atribuir al color groc ‘qualitats democràtiques ‘ , i per tant no està permesa la seva utilització a les fonts publiques, com tampoc es permetrà – imagino que hi haurà controls policials per evitar-ho – que els membres de les meses electorals llueixen un llaç groc a la solapa – obertura anterior d’una peça de vestir (casaca, americana, sobretot, etc.), part de la vora que es doblega enfora sobre la mateixa peça deixant així sense cobrir una part del bust -, sembla però, que als votants – de moment – no se’ls prohibeix, com tampoc l’ús de les armilles reflectores de neó fosforescent, equipades o no , amb bandes reflectores, que s’han de portar OBLIGATÒRIAMENT com a kit de seguretat en els vehicles com recull la vigent Llei de Seguretat Viària.
La prohibició a donat lloc a imatges tant ‘mítiques’ com falses, com succeïa durant el nazisme amb Carlos Federico Alberto Alejandro Guillermo, Cristià X de Dinamarca (Copenhaguen , 26 de setembre de 1870 + abril 20 de 194 ), que no va lluir mai l’estrella de David fent costat al poble jueu.
El groc, el rosa, el verd,.., als partits de “l’eix del mal” ja quasi no els queden colors per definir-se, oi?.
Antonio Mora Vergés