Una vegada el gat Amadeu anava perseguint una mosca, afició prou entretinguda entre els membres de la família dels fèlids, i va ensopegar-se cara a cara amb un ratolí. Aquest animaló, l’Innocenci havia sortit de casa seva seguint el rastre olorós d’un formatge, sabeu aquells formatges una mica tous, sucosos i que fan aquella olor, quasi pudor, forta, espessa i que s’endinsa als narius amb una sensació agre i picant. Doncs aquest era el formatge que treia de polleguera a l’ Innocenci.
El gat Amadeu es mira a l’espaordit Innocenci que era encongit en un racó i amb la veu dolça i ensucrada dels gats quan volen engalipar al pròxim i a més amb un somriure afalagador va dir-li:
– Hola amic Innocenci, t’estava cercant per jugar a tennis.
El ratolí empassant-se la salivera i veient tots el camins obstruïts pel cos del gat respongué:
– A sí, jo venia amb la mateixa idea però ves per on jo volia jugar demà. M’he deixat la raqueta a casa.
– No et preocupis en trobarem una altra. Suposo que no t’importa la marca.
– La marca m’és igual.– Mentrestant mirava dissimuladament per on fugir- Però no em veig cap per aquí.
– Mira jo en tinc una- contesta el gat i girant-se pren una forquilla gran i lluent. De sobte fa el gest d’enforquillar al ratolí. Aquest veient-se perdut corre desesperat sense trobar cap cau per amagar-se.
Només veu un foradet petit rere una ratonera i s’amaga darrere del parany del gat Amadeu. El gat de primer no el veu. L’Innocenci sap que els ulls del gat no trigaran a tenir la nineta rodona i el veurà malgrat la foscor.
Ràpidament mou la ratonera encarant-la a la llarga cua del gat que la mou neguitosament mentre regira en les ombres. Passa la cua una vegada i res, en una segona ocasió quasi pica a sobre i res, finalment al tercer cop quan el gat va a girar-se a on és el ratolí, salta la trampa i prem la cua felina.
Quin marrameu més esgarrifós trenca el silenci del patí !!!!.
La forquilla desnonada de la pressió de la mà del gat voleia pels aires i cap prop del ratolí. Aquest l’agafa fortament i comença a burxar l’esquena de l’Amadeu. Aquest miola buscant auxili fins que una de les voltes el parany salta, no sense quedar-se enganxats uns quants pèls de la cua del gat.
Pobre Amadeu com corre perseguit per l’Innocenci que quan aconsegueix punxar-lo ho remata dient :
– Toma ace, toma ace- mentre entremig fa la cantarella de 0-15, 0-30, 0-40, set i joc 0-6.
No us fieu mai dels que en bones paraules i somriures afalagadors us volen ensarronar.
Miquel Pujol Mur.