Vés al contingut
Plany dolç.
en el silent del marbre:
arpegis de melangia
dins l’oblit d’un enyor.
Un desconsol
dins l’ànima
gravat en una pedra
que en dins porta
calfreds d’un altre món.
Sé que hi ets
i et percep femenina
escampant la dolçor
d’uns instants que mai moren.
Ens reclames
un viatge
dins l’esperit.
Dins del teu esperit
que transmuta
les notes cadencioses
de dolors viscuts
a frec de cor.
Cementiris,
que guareixen
les teves imatges
i el que no hi són
les vetllen.
Quants records estimats
que transformares
amb les imatges tendres
que flairaven nostàlgia!
Un retrobament.
Un nou significat càlid
que dins del marbre glaçat
ens obri altres mons
de l’esperança.
Josep Bonnín
