La I República espanyola l’any 1.873 , ja volia ser federal. Els republicans independents de Murcia, van declarar-se independents i al ser derrotats marxen exiliats a Oràn
Des de Oràn s’escriu aquesta crònica, seguint el mateix itinerari que cada any fan els algerians amb les seves famílies sobre tot de França, que passen per Catalunya en direcció a ALICANTE, senyalitzada en color groc en les nostres carreteres i embarquen en un Ferry que en una nit els porta a Oràn.
Son famílies amb nens petits i adolescents amb 3-4 grans maletes , que pesen cadascuna uns 50 kg., portades per homes i dones en cues per embarcar que es demoren 2-3 hores de peu o a terra i on porten tota mena de productes que esperen vendre en el seu poble i es una manera de pagar-se part del viatge.
Es vol buscar en Orán els indicis dels republicans federalistes que al proclamar la independència de Murcia en 1.873 van ser perseguits militarment fugint primer a Cartagena i després derrotats van haver d’embarcar-se des de Alacant fins a Orán per salvar la seva vida.
Pot sorprendre el independentisme de Murcia en aquest debat , però en 1873 un català com president del Govern , Francesc Pi i Margall (Barcelona, 20 d’abril de 1824 – Madrid, 29 de novembre de 1901), va presentat a les Corts un projecte federal per Espanya, format per Galicia, Astúries ,Vascongadas, Navarra , Aragón , Castilla la Vieja, Castilla la Nueva, Valencia , Murcia, Andalusia Alta, Andalusia Baja , Extremadura, Baleares y Canàries. També las dos colònies Cuba i Puerto Rico.
En aquelles dates, els republicans intransigents –així s’anomenaven ells mateixos– de Murcia, el 12-07-1.973 van proclamar la independència dins de l’estat federal, sense esperar l’aprovació de les Corts., que per aquesta raó va posposar la votació del projecte de República federal. Li va tocar a Francesc Pi i Margall, intentar reconduir aquesta declaració d’independència amb intents de reconduir la situació i poder fer-se la votació del projecte federal.
Malgrat es va associar a Cartagena, era pròpiament en Murcia on es produir la declaració però davant de les actuacions del Govern Central, els promotors van traslladar-se a Cartagena al ser la ciutat de Murcia que millor es podia defensar per l’existència de artilleria en posicions elevades des de el Castell de Galeras i que la marineria de l’Armada espanyola en el seu port es va declarar a favor d’aquesta declaració d’independència.
En els 4 mesos que van poder resistir la pressió militar del govern centralista fins el 12-01-1874, els republicans independentistes van crear una moneda pròpia, el duro cantonal i van promulgar lleis en aquells moments molt progressistes com la de divorci i l’abolició de la pena de mort.
Finalment els republicans intransigents, van embarcar en Alacant cap Orán, a bord de tres vaixells de l’Armada, per evitar la segura mort i es van exiliar. El govern francès , que dominava Argèlia , va retornar els vaixells i els exiliats van estar empresonats i quan es va produir el fi de la República 29-12-1974 i la restauració monàrquica van poder retornar.
Fent suposicions podríem pensar que hagués passat si els republicans intransigents de Murcia , no haguessin avortat la decisió de les Corts : hauríem tingut la consolidació de la I República i una estructura independent federal.
Darrera d’aquests indicis de republicans federalistes de Murcia, sí que vam trobar referencies en Orán , en la biblioteca del Institut Cervantes , dels exiliats de la II República, que de nou també des de Alacant es van haver embarcar el 29-03-1939 , en un vaixell angles, anomenat el STANBROOK que va sobrecarregar-se amb unes 3.000 persones que volien exiliar-se per salvar la vida amenaçada per la victòria del franquisme i que no van poder embarcar més, els quals van ser detinguts al port.
Ens podem qüestionar com 150 anys després de 1873, en España no s’ha resolt encara la organització territorial malgrat vam tenir la última guerra civil en Europa (1.936-1.939 ) molt relacionada i que en cap altre país existeix aquest conflicte ( ells tenen Landers (Alemanya) ; Regions(Itàlia) . Departaments (Franca) ,Governs federals ( Bèlgica), altres.
El no acceptar un projecte federal per encaixar els territoris fa que la independència unilateral de Catalunya, es mantingui com un factor desestabilitzador ja que el temps ha demostrat : 1) no es acceptada per tots els catalans; 2) en la Europa actual no es acceptada com es va acreditar per no reconèixer el referèndum unilateral de l’ù d’octubre de 2.017 i 3) les monarquies parlamentaries existents en Europa, no son qüestionades .
Tornem a 2.023 , sembla que hi han 300.000 electors, en les eleccions passades del 28-M que han expressat amb l’abstenció a ERC, el seu desacord de que no hi hagi un projecte decididament rupturista i vulguin un ho tornarem a fer del procés, quan els que ho plantejaven, Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpètua de Mogoda, 22 d’abril de 1975) ha marxat a Suïssa.
Els projectes electorals han de ser clars i aquest republicanisme intransigent—si queda fora de les urnes– ha d’acceptar la realitat i la pretensió d’encabir-los pot suposar invalidar un futur sense acords i encara més difícil ho serà si el 23 de juliol per petites diferencies guanya el PP +Vox, que ens porti a la confrontació que va fer créixer l’independentisme a Catalunya amb Rajoy.
Altres republicans intransigents de Murcia, en 1873 ja van impedir que es consolides un projecte de república federal que estava preparat per votar-se en les Corts.
RESUM: En 150 anys 1873-2023, hem estat incapaços de resoldre el model territorial a España i de nou es focalitza el debat electoral en aquest tema. Es aplicable la frase d’aquests dies , amb una correcció : “QUE ENS BOMBIN A TOTS “.
Fet i corregit en les reflexions en la pau de la Mezquita de Abdelhamid Ben Badis. Oràn.