En algun moment de la història el cercle va tenir sentit de transcendència, i es feren fins esglésies de planta rodona, entre elles consta al segle XIè l’ existència d’ una església romànica amb de nom Santa Maria, coneguda popularment amb el sobrenom de “La Rodona”, ja que tenia una planta circular.
El dibuix d’ en Pere Puntí, figuradament, representa la capella Santa Maria situada en front de la catedral de Sant Pere i del Palau episcopal.
Quan al campanar hom diu que va servir de model per construir el del Monestir de Sant Joan de les Abadesses. A finals del segle XVIIIè.
Es discuteix quina va ser la primera església catedralícia de Vic, si Sant Pere Apòstol o bé Santa Maria la Rodona. Durant segles els bisbes celebraren la primera Missa de Nadal a Santa Maria i la tercera, a Sant Pere.
La molt antiga església de santa Maria fou reconstruïda des dels fonaments pel canonge Guillem Bonfil el 1140, i que acabades les obres, la va consagrar al maig de l’any 1180 el bisbe de Vic Pere de Redorta – que va ser bisbe de Vic entre 1147 i 1185 – i que era fill de Guillem III de Castellvell, i ostentava alhora els senyorius de Voltrera i Olesa.
És interessant senyalar que a Santa Maria la Rodona, el bisbe Francesc Robuster i Sala (Igualada, setembre de 1544 – Vic, 27 d’abril de 1607) que va encapçalar el partit dels Cadells d’Osona, va ordenar prevere el 24 de setembre de l’any 1605 , a Francesc Vicent Garcia, (Tortosa, Baix Ebre, ca. 1578 o 1579 – Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 6 de setembre de 1623), conegut com el ‘Rector de Vallfogona’, que desprès de rebre la visita del famós bandoler ‘nyerro’ Perot Rocaguinarda a finals de l’any 1609, li dedica un sonet on l’anomena “el millor pillard del cristianisme’
Quan baixes de muntanya, valent Roca,
com si una roca del Montseny baixara,
mostres al món ta fortalesa rara,
que per a tu sa fúria tota és poca.
Ninguna de tes bales lo cap toca
de qui no et veja, si no fuig la cara,
que ton valor insigne no s’empara
tras falsa mata ni traïdora soca.
Tot aquest Principat fas que badalle,
que et persegueix de sou i persegueixes
ab mortal i fúnebre parasisme.
Qui tinga tal judici, mire i calle,
o diga’t senyoria, que ho mereixes