Tots Sants ens invita, amb castanyes i moniatos torrats,
no oblidar la família que ja no hi és. Visitarem el cementiri,
i els portarem flors, o ens mirarem el columbari,
ple d’històries familiars.
El fred no acompanya, però l’ànima sí.
Amics i família comparteixen menges, rialles, records,
i llàgrimes que busquen consol.
De difunts, els cors en són plens.
La canalla pregunta tot menjant els panellets:
Per què en parlen si són morts?
“Perquè aquest dia és per recordar-los”,
respon la més gran de la casa.
La Rita, la castanyera, torra castanyes
i cou moniatos; en cada castanya recorda un petó,
i en cada moniato sent la veu de la mare.
A qui passarà el seu llegat?: el torrador de castanyes,
els molls per a donar-los volta i la cantarella: “”Calentes i grosses;
qui en vol, ara que fumen?”
La Rita ja és vella, qui seguirà la tradició?, ella no té família.
I la canalla, que ensenya la moneda, i espera amb il•lusió,
la paperina plena de castanyes calentes…, llavors, qui l’omplirà?
MARIA TERESA GALAN