He encès una espelma d’estimació per a totes les persones què travessen un mal moment.
La intenció és el què preval.
Quan l’encenc
-verbalment a vegades,
o mentalmente d’altres-
hi incorpor el dessitg
que els hi arribi la llum,
la força i l’esperança
per a fer més lleuger
i aguantador el patiment.
Sent que aquesta escalfor,
els hi arribarà.
Tot és energia. Més densa, més subtil i a cops invisible.
La intencionalitat ho és.
Tant la bona com la dolenta.
La paraula, el gest , o una mirada
poden alliberar a algú o cruxificar-lo.
Fer a saber algú que estàs per ell si vol, sense jutjar-los és preciós.
“Estic per tu, pel que necessitis” inclòs sense verbalitzar-ho, sense cap imposició, és portar un alè a l’altre i una corda d’esperança.
Escoltar de cor, és un salvavides.
Hi ha infinites maneres d’ajudar,
d’estendre aquesta mà d’estimació.
La intencionalitat bondadosa, forma part de l’alliberament d’una foscor feixuga.