Si tot fos normal, res tindria gràcia, perquè les coses paranormals, estranyes i inimaginables també ens poden succeir.
Primer de tot, ens hem de situar, ens trobem en mig de la muntanya: perduts i sense res per a sopar. Nosaltres que som pocs , i a sobre d’Austràlia, que mai hem trepitjat la neu, ens trobem aquí en un lloc gèlid i ple de fred, que no convida a quedar-s’hi gaire estona.
El pocs cartells que senyalitzen la zona, ens indiquen que ens trobem en un lloc anomenat Su.
Tot i això, ara mateix no volem saber on estem i mataríem per un lloc calent, un plat a taula i tot seguit un llit amb bones mantes de llana on descansar els nostres òrgans.
Demano a un vailet ( un xic estrany) anomenat Neurona, on ens trobem. Ell no em sap respondre, el pobre és tan poca cosa que no sap per mala sort ni qui és ell, a més ens diu com pot, que ell només s’encarrega d’una tasca i que ell no hi va més enllà.
Continuem el llarg camí, per un lloc misteriós tot i que amb un punt d’intriga alhora. Aquest és ple d’arbres i amb alguna masia dispersa i situada cap a l’horitzó; sembla que ens trobem a la Catalunya profunda i tot i que jo no sé on estem, un arbre m’ho conta a cau d’orella, si la veritat, tot plegat resulta un xic estrambòtic.
I de sobte, un vell se’ns acosta a nosaltres i ens explica on som i què fem aquí, no sé com ni perquè, nosaltres l’entenem. Diu que s’anomena Conscient i que jo sap com, però que ens trobem a l’interior del somni d’un nen i que no té cap idea sobre com hem arribat aquí, i perquè ens anem fent a la idea ens diu que ens trobem a l’altra punta del món. I finalment ens anuncia que ell no ens pot donar més dades, ja que ell forma la part objectiva del cervell i que si volem deduccions i plantejaments estranys, ho hem de demanar al subconscient o inconscient, però que no hi podem anar encara, ja que ell és qui està treballant en aquest moment i que per tan no ens pot atendre, i com a solució ens promet que l’anirà a buscar quan acabi de construir el somni d’aquell infant.
I així que assimilem la informació, alguns de nosaltres no ens creiem res del que ens han explicat anteriorment, però jo sóc fidel a tota la informació i quan arriba el moment idoni, acudim al subconscient, un vell contrari a l’anterior tan físicament com mentalment, i ens explica que durant tot aquell temps havíem format part d’aquell somni, durant tota l’estada a aquella petita localitat. Continua donant-nos informació sobre el nen, i ens conta que és un dels xiquets d’aquell poble del interior de Catalunya i ens diu que aquell serà el seu futur alcalde, que cada nit somia en el seu poble i que se l’estima molt. Tot i això a cada somni hi incorpora nous personatges de diversos llocs, i molt peculiars que coneguin el seu poble i sàpiguen on és i que finalment aquesta nit s’ha decidit per un grup de viatgers de l’altra punta del món.
“Escrit trobat en una roca del poble de Su ( Solsonès), data de 300 anys enrere”
Cristina Hurtado Tripiana