Existeixen persones que són com una alenada d’aire net i fresc.
Especials,
que deixen una estela de perfum, per allà on passen.
Que son mestres en saber escoltar,
inclòs
els teus silencis.
Àngels sense ales visibles.
De les altres, que escampen verrim, no m’abelleix escriure.
Estic viu i il·lusionat amb els meus somnis i les meves esperances.
A cops,
confonem els termes.
Abundància i prosperitat, ho assimila’m a tindre doblers i riquesa.
No vull dir que això no sigui vàlid, per mi queda curt, a mig camí.
Abundància
és sentir, tenir el cor alegre, gaudir del menjar diari i una casa que t’aixoplugui.
De gaudir de l’estimació de persones que ens estimen i les corresponem.
Percebre la bellesa amb totes les seves dimensions i vessants.
Crear.
El què sigui,
ja què cada persona, té la seva manera pròpia de fer-ho i cap és superior a l’altra: són distintes i enriqueixen per igual.
Abundància
és vibrar llegint un bon poema, escoltar música, una obra de teatre, contemplar un quadre o una fotografia, o un passeig silenciós per la natura, ja sigui bosc o mar.
Crear,
també és fer un bon tumbet, uns escalduns, una truita de patates o un bon pa amb oli, o un preciós ram de flors.
Hi ha detalls, que et regalen que també ho son
Abundància
és senzillesa de mires acompanyada d’una gran humilitat.
Abundància és compartir somnis, il·lusions, percepcions i vivències.
Tenir empatia, saber-te posar a la pell d’un altre.
Alegrar-te dels seus triomfs, i donar suport, si els arriba en el camí de vida, la tristor i el defalliment.
L’abundància, l’ànima la percep com a gratitud per les coses més senzilles, que a cops se’ns escapen.
Abundància, és ser capaç d’evolucionar a diari, vivint amb pau amb un mateix, i amb la consciència neta i tranquil·la.