He encès una espelma per a tu Aurora, descansa en pau i amb la dignitat que et pertocava i et pertoca.
No sorgeixen de la meva ploma, les paraules prou condemnatòries per aquests crims execrables.
Varen voler matar la primavera de la llibertat , Aurora, i ella,
a hores d’ara,
ens arriba esponerosa, vencent el silenci imposat pels colpistes insaciables de sang.
Que les meves paraules -em dol el cor, con tantes vegades – deixin constància de l’oprobi que repartiren els conreadors de la por i del feixisme.
Les bales no poden matar ni els somnis ni les idees, dels que lluitaren i dels que hem lluitat,
per una societat més justa i harmònica.
A la fossa de Son Coletes, té enterraren, ben lluny del Molinar.
Vuitanta i cinc anys per arribar a trobar les teves despulles i identificar-te.
Malgrat tot,
les teves idees Aurora es mantenen vives ,
en molts que no hem volgut encobrir aquell silenci, imposat i repressiu.
La nostra veu s’ha alçat, i cadascun
des del seu lloc de la trinxera,
ha fet la tasca que sentia i li pertocava.
Et podran enterrar amb la dignitat, que els sinistres, preteneren furtar-te, i no pogueren.
Els teus familiars , Aurora, hauran pogut tancar la ferida, oberta fa tanta estona?
Per la pau, dels teus sers estimats, ho desitjaria.
Mai he pogut arribar a saber,
que és més fàcil de practicar,
sí el perdó o l’oblit.
El perdó… costa tant…
Descansa en pau Aurora,
el teus assassins,
no varen poder matar les teves idees i força de lluita,
que avui, es manté intacta.