Ens referirem a ell com el “Quico”, no té ofici, ni benefici, i quasi sempre s’acaba apuntant a totes les “mogudes” que s’organitzen des de les opcions extremistes i antidemocràtiques, no ho fa però, únicament per “devoció”, ja que aquestes organitzacions acostumen a pagar – sempre en negre – generosament als “col·laboradors”, i a garantir-los que tindran “immunitat”. Traient llaços grocs va gaudir com un vedellet, encara que va trobar a faltar – la cabra sempre tira al “monte” – poder colpejar impunement, avis, dones i quitxalla.
La prohibició de circular pels carrers, el mal dit “ toc de queda” , va ser tota una benedicció per a ell, i quan el van convocar per sortir a apallissar – o el que es presenti – als sense sostre, s’hi va apuntar sense pensar-ho sues vegades.
La primera nit que van sortir, el cap de colla, duia un plànol en el que s’indicaven els llocs i hores en que es trobarien les forces de l’ordre públic, això els donava TOTA la tranquil·litat per actuar en altres zones.
Abans de les 00,00 ja havia tingut ocasió d’apallissar un parell de sense sostre, que aparentaven tenir al voltant de 70 anys, va ser tant senzill, que fins es va avorrir.
Devien ser al voltant de les 2,00 quan va despertar d’una putada de peu un sense sostre, que no devia tenir més de 30 anys, i que es va intentar revoltar, i tota la colla, anaven una desena aproximadament, el van colpejar, el soroll, va fer que sortissin alguns veïns, i davant el risc d’una eventual presència de la policia, decidien marxar, abans de fer-ho però, li va semblar que podia donar la darrera plantofada al sense sostre, i el va aixecar de terra per a fer-ho, els seus companys, ja marxaven, i en el moment que li colpejava la cara amb els punys d’acer, coneguts com punys americans, va sentir una punxada a l’alçada del coll.
El sense sostre, va marxar cames ajudeu-me, i quan els seus van tornar, el “Quico”, s’ofegava en la seva pròpia sang.
El van incloure a la llista de víctimes de la Covid.19.
1 comentari a “CRÒNIQUES DE LA COVID 19. EL TOC DE QUEDA.”