Avui,
el color del cel és gris i
està ennigulat.
Les ales
no tenen massa incentiu
per aixecar el vol,
porten llastres acumulats
de melangia.
I malgrat tot, la bellesa de l’instant persisteix.
Vivim en un tràfec
d’emocions efímeres
que devem acceptar
sense ancorar-nos
a cap d’elles.
Tenen el seu propi
recorregut i final.
Jesús,
diumenge de Rams,
entrà a Jerusalem,
aclamat
amb cants d’Hosanna.
Intuïa, que començava
el seu camí cap a una mort dolorosa?
Sabia què el què havia fet i faria
el portava a beure un calze cruel?
Mai he pogut esbrinar la resposta.
El què si sé,
és que si ets honest i
transmets la teva veritat
pots passar per un camí
i no de roses,
sinó farcit de esbarzers.
Caldrà
tindre el coratge de fer-lo
sinó et vols trair a tu mateix
i arribar a una frustració flagrant.
Moltes persones
han viscut alguna entrada triomfal,
han aixecat palmes i rams
per nosaltres.
Més endavant, alguns dels mateixos
han intentat que
ens crucifiquessin.
A alguns la decepció
els ha mort en vida,
altres, malgrat tot
han o hem seguit caminant
i compartint la bellesa
que trobàvem
en el nostre trànsit.
Mai ens hem sentit herois i sempre ha onejat
dins la nostra vida,
la bandera de la humilitat.
No hem pretès ser un exemple a seguir.
Ens hem mostrat
despullats i sincers.
Tal volta
el nostre missatge
hagi arribat a terra fèrtil.