Feia un dia inusualment hivernal, malgrat això, agafava la màquina i un any mes, anava a retratar la passada.
Antoni Abat, conegut com sant Antoni el Gran, sant Antoni del porquet o sant Antoni dels ases (Memfis, 250 – Kolzim, 17 de gener de 356) va ser un anacoreta i sant d’origen egipci.
Va néixer en el si d’una família amb molts recursos econòmics , va quedar-se orfe de ben jove, i va repartir la seva fortuna entre les persones més necessitades, i es va retirar al desert on passà la major part de la seva vida vivint com un ermità.
Es representa com un ancià amb barba, vestit amb roba de sac i amb caputxa, i amb una campana, un porquet, un bàcul amb forma de tau i el foc sagrat, en al·lusió a l’ergotisme que curaven els antonians.
Se’l considera patró dels animals, dels pagesos i dels traginers
El 17 de gener, dia de la seva festa, se celebrava amb la benedicció del bestiar i la cavalcada dels Tres Tombs, actualment però, la celebració llevat d’algunes grans poblacions, es va fent en els festius successius.
Tant a Orient com a Occident, el sant gaudeix de molta popularitat.
S’explica que Fernando Martins de Bulhões e Taveira Azevedo (Lisboa 1195 – Pàdua 1231) , li tenia gran devoció, i escollia el seu nom en entrar a formar part de l’orde franciscana. Per aquesta raó, malgrat que el dia de sant Antoni de Pàdua es celebra el 31 de juny, avui els que portem aquest nom, ho celebrem també.
A tots els que s’esforcen en mantenir aquesta tradició els ho agraïm infinitament.