Passaven per Guimerà els amics del Fons Estudi de la Masia Catalana :
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Guimer%C3%A0
El Josep Salvany Blanch :
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/Guimer%C3%A0
Cap dada de les masies Ca la Manela, Ca la Peça, Cal Bover, Cal Cacauero, Cal Cèlia, Cal Jurminet, Cal Petrus , Cal Rauet, Cal Sebastianet, Cal Sebastià Llor , Casa del Bover, l’Agoit del Cec, la Mundeta, Mas de la Mariona, Mas del Margalló, Masia Relat de Baix,.., no trobava, potser perquè no existeix el Catàleg de Masies de Guimerà.
H ha noticia d’alguns molins :
MOLÍ NOU
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/29779
MOLI DE L’ARMENGOL
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/29782
MOLI DE COLOMINES
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/29783
MOLÍ DEL SENYOR – MOLÍ DE DALT DEL SENYOR
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/29780
MOLÍ DE BAIX DEL SENYOR
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/29781
Llegia a Patrimoni Gencat; no en queda res del que havia estat molí fariner del Senyor de Guimerà i que després fou molí d’oli.
Situat cap a la part baixa del vessant on s’assenta el poble, funcionava amb l’aigua que rebia de la bassa situada al carrer de la Bassa, situat just 20 metres en línia recta al nord, per damunt, on hi havia la bassa hi ha un espai en forma de plaça irregular esglaonada, amb replans i escales. La casa situada en el punt més alt és cal Tous.
La façana principal abocant en un curt carreró que arrenca del c/ de les Piques, prop del portal del Coix.
Interiorment, és un edifici completament reformat, de planta baixa i pis, i només a la façana es conserva una part de l’antiga fesomia, amb el parament de pedra vista irregular rejuntada.
S’hi obren dues portalades emmarcades en pedra ben tallada, a la dreta en arc escarser, i a l’esquerra en arc molt rebaixat i amb un escut a la clau on figura l’any 1830, les inicials JN, l’anagrama de Maria i l’anagrama de Crist.
Just damunt d’aquest hi llueix un treballat escut dels vescomtes d’Évol amb els símbols de la casa dels Castre-Pinós: les barres catalanes, l’estel dels Castre, les pinyes dels Pinós i la barra en diagonal dels So, vescomtes d’Évol, tot plegat amb la corona al capdamunt atès l’origen reial de la nissaga.
Al pis, s’hi obren dues finestres, una obrada modernament a l’esquerra i a la dreta una més noble, probablement procedent de l’antic edifici, allindada, ben emmarcada i vertical i amb la incisió conopial a la llinda.
L’edifici degué ser transformat l’any 1830 (data inscrita a la llinda del portal) i de nou l’any 1911, quan va esdevenir un col·legi de monges.
Als anys seixanta es va convertir en sala parroquial i posteriorment en el Casal de Guimerà, i s’hi va col·locar l’escut dels vescomtes d’Évol.
Al seu interior, tot i que molt reformat, a sota l’escenari s’hi conserva una roda de molí de l’antic complex.
Atès que guimera.info disposa de material gràfic i fotogràfic, potser no seria difícil confegir el Catàleg de de Masies, oi?
El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències bàsicament pel pas del temps i la mala política del ‘laissez-faire, laissez-passer‘ dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l’industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l’arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l’any 1923 quedà interrompuda l’any 1936, en marxar Patxot a l’exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.