Vaig veure passar un míssil que no sabia cap on anar. Un exercit atrevit l’havia engegat, però el coet estava espantat. Algú li va fer entendre que podia matar a la nena d’ulls blaus i rosses trenes; al vell de cabell blanc que ja no pot córrer ni quasi caminar; a una parella que es vol casar, formar família, tenir fills i estimar. El coet no sap que fer per no fer-los mal. Amb coratge d’acer i el cor tremolant el bon coet es va poder desviar. Buscava un lloc on es podés estimbar sense fer mal. Amb llàgrimes als ulls va caure en un desert on no habitava ningú. L’explosió va ser gran. El bon coet va morir, però no va fer cap mal.
Cita d’en Svileta de Tessàlia: si les espases tinguessin vida pròpia, segur que es suïcidarien.