Carmina jo et parlo en confiança, ja fa temps que et conec i ens coneixies. El meu marit era un sant per penjar a la paret.jo l’estimava molt pobre Onofre!!!
Però vés és la vida, avui hi som i demà ja no.
Per sort no ha deixat cap deute, ni l’ enterrament filla, però que dic si tu ho saps més bé que jo, que en vens i a ell el vas convèncer perquè fes el segur d´enterrament.
I el meu marit era un bon client, oi Carmina?
Però mira ara que tot a passat. Tu dic a tu en confiança. Estic més lliure, si vull dormir dormo, si vull anar a la perruqueria i vaig, i si no tinc ganes de fer el dinar vaig a la fonda. Oi que m’explico Carmina.?
Tampoc sóc tan vella, seixanta-sis al Febrer.
I l’Onofre era una mica toca nassos i rondinaire i geniüt. També era Garrepa ii
Una mica gelos. l’ Onofre era un gamarús que no sabia ballar i no volia anar al cinema. Jo no volia pas que moris valga ‘m Deu!!!, però vés devia ser l‘hora.
Oi que ho entens Carmina? Es raonable tot.
No pensis he plorat i he portat dol, però ara em sento tant lliure diferent, més jove.
No ho prenguis malament Carmina, però si. És com un alleujament, nena no ho diguis a ningú, però vés. Saps Carmina, ara estic molt més bé !!!!!
I jo l’ estimava, però es com si m’hagués tret un pes de sobre molt gran.
Oi que m’ entens Carmina???? No em jutgis malament t’ho dic en confiança perquè ets una noia molt trempada. Ah!!! Gracies per tot, ja ens tornarem a veure. Truca així que tinguis les ultimes voluntats.
Per cert l’enterrament un deu!!!