SANT SIMPLICI. LLOC DE TROBADA DE LA BARONIA DE MONTBUI. SANTA EULÀLIA DE RONÇANA. EL VALLÈS ORIENTAL.
L’Antoni Ibáñez Olivares, el Feliu Añaños i Masllovet, i l’Antonio Mora Vergés, visitaríem la Capella de Sant Simplici a Santa Eulalia de Ronçana, un edifici religiós que comparteix una paret mitjanera amb la que fou , segons algunes fonts casa del comú – i molt mes tard escola pública – on es trobaven els representants de la Baronia de Montbui.
Havíem anat documentant capelles, ermites i esglésies , que varen pertànyer a la Baronia de Montbui : Santa Maria del Villar, Sant Bartomeu de Mont-ras o de “les mosques” , Sant Cristòfol de Pallars, Sant Valerià de “ Roberts” o de “ la polseguera”, Sant Baldiri,….
El terme de la Baronia comprenia les parròquies de Sant Mateu de Montbui, Sant Feliu de Codines, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Julià de Lliçà d’Amunt, Sant Genís de l’Ametlla, Sant Andreu de Samalús, Sant Pere de Bigues, Sant Esteve de Palaudàries i part de la parròquia de Santa Maria de Caldes (llevat de la població); també comprenia l’alou del Fai, amb les parròquies de Sant Martí i de Sant Vicenç de Riells. El 1359 es considerava també del terme Sant Sebastià de Montmajor, Sant Cristòfol de Pallars , Sant Bartomeu de Mont-ras i l’església de les Santes Justa i Rufina. Aquestes parròquies, llevat de la de Samalús, formaren la baronia de que es mantingué unida fins el 1799-1800 en que se’n separà Sant Feliu de Codines.
Històricament els representants de la baronia es van trobar sempre a Santa Eulàlia, primer sota les alzines de can Burguès, i des del segle XVIII en una casa del comú, que hom situa al costat de la capella de Sant Simplici , que tenim documentada des del segle XIII.
A la fi de l’antic règim es creà el municipi de la Baronia de Montbui, que es dissolgué el 1841.
Bona part de les antigues parròquies de la Baronia de Montbui, han patit – i pateixen – un urbanisme desaforat, que en la terminologia política d’avui, és ecològicament insostenible.