Les ovelles tafanegen
per l’esberla del portal:
Ja fa estona que remuguen
esperant el Majoral.
Ni que porti la samarra
o el sarró fet un parrac,
les ovelles no s’esveren
si el pastor és ben manyac
i escatinya i afalaga
les ovelles del corral:
Ja fa…
El pastor que les estima
no té buit el morralet,
totes elles reconeixen
el pregó del seu xiulet,
la faisó de la seva ombra
i un trepig original:
Ja fa…
El pastor no perd de vista
l’escamot del seu ramat,
coneix totes les ovelles
ni que s’hagin estimbat,
són les seves, les estima,
són la bresca i la fornal:
Ja fa…
No m’atrau l’ovella esquerpa,
cal l’oreig d’un món manyac
els camins del meu reialme
no coneixen el sotrac
ni els replecs de l’embranzida
ni els rosecs del corc del mal:
Ja fa…
Pasturatges i deveses…
per a tots el pa abundant.
A la taula del meu Pare
no es coneix l’extravagant,
ni l’engany, ni cobejances,
-del pastor fins el sagal-:
Ja fa…
La ramada a casa torna
si el pastor passa al davant,
les ovelles balancegen
l’esquellot que va dringant
i que marca les petjades
amb xardor de camí ral:
Ja fa…..
Els anyells saltironegen
arrambats ran l’escamot
escoltant atents la parla
sense perdre el darrer mot.
El parlar del pasturatge
té un oratge maternal:
Ja fa…
Del pastor n’esperen sempre
el rum-rum de l’espignet,
reconeixen que és l’adreça
l’enfilall del camí dret,
la pastura, la més gerda
s’estarrufa al lloc més alt:
Ja fa…
Les ovelles tafanegen
per l’esberla del portal:
Ja fa estona que remuguen
esperant el Majoral
Pasqua 4 A Jo 10, 1-10
Sebastià Codina i Padrós. Maig 2020